Àvia, el 27-S ho faré per tu

Àvia, fa quinze anys que sobtadament ens vas deixar, però avui, a dos dies de les eleccions més importants de la història recent de Catalunya, vull dedicar-te aquesta columna. El 27-S votaré per tu, ho faré en honor de la teva memòria. Votaré sí, votaré a favor de la independència perquè tu em vas ensenyar què és la llibertat i també em vas explicar com va patir aquest país durant la dictadura. Vas ser la meva millor professora d'història. Encara recordo aquelles llargues converses que teníem tots dos en què, mig plorosa, m'explicaves com el teu pare havia anat a la presó simplement perquè havia estat alcalde republicà d'un petit poble de l'Alt Empordà, Navata. I com tu i la teva germana anàveu a veure'l i ell us deia que estava bé, però que només li donaven pa i aigua. O el dia, com tu reconeixies, que vas passar més por de la teva vida quan tu i la teva germana éreu soles a casa i van entrar dos soldats de la Guàrdia Mora de Franco. Podia haver passat el pitjor, però per sort no va passar res. Només volien menjar. “És el pitjor ou ferrat que he fet en ma vida”, em comentaves. I, després de la guerra, totes les penúries que vas haver de passar per tirar endavant tu, la teva família i, com repeties sovint, el nostre país. Aquest país que tant t'estimaves i que tant vas ensenyar-me a estimar. Aquest nostre país petit que ha estat oprimit durant moltes dècades i que ara està a punt de tocar la llibertat definitiva.

Cada cop que hi ha una gran manifestació a favor de Catalunya també penso en tu i se m'humitegen els ulls perquè sé que series immensament feliç veient com un poble s'està unint per revoltar-se i està cridant que mai més vol dependre d'un govern espanyol presidit per un partit que en bona part és hereu d'aquells que et van fer sofrir tant durant el franquisme.

Àvia, no pateixis, aquest diumenge hi seràs. Dipositaré el meu vot pensant en tu i també en les generacions futures, en els meus dos fills, perquè puguin viure en un país molt millor, pròsper i just.