Un vot pleníssim

Quantes vegades hem votat d'esma? Quantes hem dipositat resignadament la papereta a l'urna per no fer fàstics a un dret llargament cobejat? O ho hem fet encongits, o amb el cor trencat, o amb indolència o amb una pinça imaginària al nas? Quantes hem especulat amb la possibilitat de votar en negatiu i reclamar que el nostre vot, solemne i determinat, servís per restar-ne un als nostres adversaris, quan l'única seguretat, l'única certesa on arrapar-se, era la de l'existència dels adversaris? O quantes, compromesos sempre amb l'optimisme de la voluntat, ens ha passat pel cap cedir simbòlicament la facultat electora a qui no la posseeix? I votar per tots els que viuen i pateixen a casa nostra i no ho poden fer. Votar nosaltres, escèptics i decebuts, per tots els que no hi tenen dret i sovint, a més, han esdevingut objecte sense ser subjecte, espantall i carn de canó de les campanyes sense cost electoral ni possibilitat de rèplica. Quants anys fa que encadenem decepcions i depressions col·lectives? Quantes promeses i compromisos traïts i quantes metamorfosis, transmutacions, degradacions i transmigracions hem vist? I quanta gent, menys sentimental i més llesta que nosaltres, porta ja un feix de legislatures lluny de les urnes?

Demà, però, és diferent i ho sap tothom. Des de les excitacions i les grans esperances de la transició mai havíem tingut, com ara, la sensació de poder introduir a l'urna un vot tan ple, tan dens, tan potencialment transformador i revolucionari. Els estímuls actuals són engrescadors i reveladors. Les misses i les oracions en contra, i l'OTAN i la unió dels mercaders europeus i la banca i l'Obama i en Cameron i la gran patronal i Vargas Llosa i l'Albert Boadella. Què més podem demanar? Quin altre senyal esperem? La nostra és una societat que s'ha polititzat perquè la política torna a tenir sentit, una societat en la qual gent honesta i capaç es torna a comprometre amb la cosa pública perquè el compromís s'ha dignificat. I si som on som, si demà podem tenir a la mà un vot tan ple, és perquè des de fa quatre anys a aquest país hi ha una multitud organitzada, esperançada i incansable que es mobilitza. De la mateixa manera que s'han evitat milers de desnonaments i tombat la prepotència abassegadora de la banca gràcies a la mobilització desesperada i plena de raons i legitimitat de les PAH.

I també som on som per les lògiques d'un règim esgotat i un estat impossible, perquè la duresa de la crisi i la forma de gestionar-la han fet caure moltes de les màscares del capitalisme i de la democràcia. És cert que hi ha qui pretén liderar, controlar i manipular l'energia d'aquest procés, però les expectatives i les promeses es viuen d'una forma tan encesa i vibrant que el marge de maniobra de qui juga a especular és petitíssim. Demà sortirem al carrer com en les grans ofensives o els grans èxodes, que deia el poeta, sabent que el nostre vot torna a ser dens i poderós i sabent que cal invocar i combatre per allò que és just, perquè acabi esdevenint possible.