Keep calm
El tercer home
Carol Reed va dirigir El tercer home i ha quedat per a la posteritat com l'autor de la millor presentació que s'ha fet mai d'un personatge en la història del cine: l'aparició de Harry Lime en un portal, il·luminat per la claror d'una finestra que s'obre, amb cara sorneguera. La mateixa que gasta el tercer home de la sèrie El procés. Mas i Junqueras eren dos capitans disputant-se el timó. I ara són tres. El més difícil encara. He escrit que aquest procés no es pot fer sense Mas pel que representa, però que alhora va contra el que representa Mas. I que l'èxit del procés passava per trobar el difícil equilibri entre aquestes dues realitats. Doncs bé. A cada votació, s'hi afegeix un element nou que confirma que som uns perepunyetes i enviem el missatge que aquest ha de ser un projecte compartit. Fixeu-vos en el que ha representat històricament Convergència. En el que ha representat històricament ERC. I en el que representa la CUP. Tres classes socials, que abracen des de la burgesia fins a les classes populars, travessades pel ciment de les classes mitjanes.
Aquesta és la realitat. I trobar l'equilibri ara serà més difícil, però també més integrador. Junts pel Sí ha guanyat. Però s'ha obert una finestra i ha il·luminat Antonio Baños, amb una clau als dits. Per primer cop el Parlament tindrà majoria independentista neta. I, és cert, no hi ha una majoria de vots incontestable. Perquè si uns no poden atribuir-se'ls, els altres tampoc. Podem discutir eternament que és un escàndol el que ha passat amb el vot des de l'estranger. Però les eleccions no han permès comptar bé, perquè no és la millor eina. I perquè els ciutadans envien un altre missatge. Cal comptar també amb els del no i els del no ho sé. I això vol dir un referèndum com la ciència política mana. Ara bé, si no es pot fer, la nova majoria té el dret i el deure d'aplicar ja el seu full de ruta. I els tres capitans, de posar-se d'acord.