L'excusa

Ahir al matí, sor­tint d'esmor­zar, em vaig tro­bar un veí jubi­lat que anava a ioga amb la seva senyora i em va atu­rar per pre­gun­tar-me: “En trenta segons, digue'm com ho veus.” Quan érem a les por­tes del 9-N, m'hi tro­bava sovint, en aquesta situ­ació, i també quan Mas i Jun­que­ras van tenir aquell estira-i-arronsa per la data de les elec­ci­ons i la llista única. La política ha subs­tituït el fut­bol en el sis­tema emo­tiu de la gent i amb la pers­pec­tiva de la inde­pendència sem­bla que el Barça jugui una final cada dos dies. La veri­tat és que no crec que la pressió que Mas va exer­cir sobre el líder d'ERC pugui fun­ci­o­nar apli­cada a la CUP. I no ho dic per donar a enten­dre que els nois de la CUP són  més cohe­rents i patri­o­tes. Ara hi ha ganes de pre­sen­tar-los com uns sants però en el 9-N van fer un paper d'estrassa con­si­de­ra­ble. Sen­zi­lla­ment si hi ha un tipus de gent a la qual no pots amenaçar, és la de la CUP.  Per amenaçar algú li has de poder pren­dre alguna cosa, i el món de Junts pel Sí no li pot pren­dre res, a la gent de la CUP. Si Mas vol con­ser­var el lide­ratge de l'inde­pen­den­tisme, haurà de jugar més fort en el camp dels fets que de les parau­les, i tot i així ho tindrà difícil. La CUP branda la ban­dera de les reta­lla­des i de les polítiques soci­als, però el pro­blema de fons és la des­con­fiança que es va crear durant la pre­pa­ració del 9-N. Mal­grat que Fernàndez i Arru­fat van donar pei­xet, tot em fa pen­sar que a la CUP es van apun­tar la mani­o­bra de Mas i que ara li pas­sen fac­tura. D'una altra manera no enten­dria que Baños com­pri la tesi espa­nyola que l'inde­pen­den­tisme no ha gua­nyat el ple­bis­cit. Això només es pot com­prar des de la idea que les ple­bis­citàries esta­ven pen­sa­des per con­ti­nuar pres­si­o­nant l'Estat espa­nyol, i que Mas ha d'apar­tar-se perquè no va fer el referèndum que tocava el 9-N. De moment, Mas és una excusa per tot­hom. Fins i tot la CUP l'uti­litza per man­te­nir el procés en el nivell de la retòrica i del sen­ti­men­ta­lisme. Però té gràcia que Ciu­ta­dans i el PP en dema­nin amb tant èmfasi la dimissió. Podria ser que d'aquí a un temps el tro­bes­sin a fal­tar.