La ‘quinta columna' antisobiranista

Amb motiu de les eleccions plebiscitàries sobre la possible independència de Catalunya, s'han fet evidents moltes preses de posició que sovint s'utilitzen per a practicar el joc brut o introduir la por o la falsedat argumental com a element de judici. I, en això, s'hi ha valgut tot. Des de la inaudita intervenció del governador del Banc d'Espanya, que en lloc de negar enèrgicament qualsevol perill de corralito, en contra de la seva sagrada missió de vetllar per la moneda per sobre de tot, es va apuntar a la coral dels Jeremies com si no tingués cap responsabilitat. Podria ser la ximpleria individual d'un incompetent, però, pitjor encara, és l'acte de campanya d'un irresponsable que després de la seva contraproduent actuació s'ha de desdir. Ell, que ja havia marcat la directriu que el país necessitava rebaixar els salaris dels treballadors i, el mateix dia, s'apujava fastuosament la seva pròpia retribució. Quines penques, oi? És, però, la línia que s'ha pautat des de l'immobilisme d'un govern Rajoy que es limita a esperar algun canvi positiu per a ell des de la paràlisi o la difusió de falses informacions sobre motius per a tenir por del canvi per raons infundades. Per exemple, fer que el president de la Seat visités la fàbrica de Catalunya on es farà una inversió de 3.000 milions d'euros i la visita es fes amb la descortesia de no invitar el president de la Generalitat. Ja se sap, però, que les armes les carrega el diable i l'endemà de l'acte de propaganda amb vulneració de competències i exclusió per a la Generalitat va esclatar l'escàndol de la Volkswagen, acusada als tribunals de falsejar els motors de vehicles que incompleixen la legislació, contaminen i 700.000 dels quals són fabricats a Martorell. Lògicament la plana major del primer fabricant d'automòbils del món ha hagut de dimitir i ara ha de fer front a les conseqüències de multa i eventualment de presó. Sic transit gloria mundi.

En tot cas, la coral antisecessionista es va posar en marxa amb líders com ara els que cobren de la CEOE (Rosell), de la Cambra d'Espanya (Bonet, que ja no recorda pel que es veu el boicot del seu cava Freixenet que li van fer a tot Espanya), de Foment del Treball (Gay Montellà), dels bancs i caixes que insinuen la possibilitat d'anar-se'n, d'empreses que diuen que tancarien (Pronovias i la del marit Laboratoris Almirall, que també amenacen), etc. A tots ells, un cada setmana els consumidors catalans els haurien de fer provar la seva pròpia medicina. Jo, per exemple, deixaré de prendre Almaz en justa correspondència. I veurem com els consumidors tenen prou força per a fer les tornes que els fabricants tornin amb bandera blanca. Llàstima que per als vestits de núvia ja no hi siguem a temps però, de retirar els dipòsits bancaris i no comprar res als que ens amenacen, sí que els podem aplicar l'oració per passiva. Potser no podem aclarir el tot, però sí que ja no tolerem que, a més a més d'explotar-nos, ens amenacin uns bancs que no ens pagaran les pensions o empreses que se'n van (a on, per cert?).

La gran pregunta és si tota l'orquestra funciona amb una mala batuta i sembla que hi ha algun indici que sí. Almenys, segons ho explica Carlos Segovia (home generalment molt ben informat), a Mercados. Diu que Rajoy tot tornant de l'escola d'estiu del PP a Lloret de Mar es va reunir secretament a dinar a casa de Javier Godó, l'amo de La Vanguardia, amb invitats com ara Fainé, de La Caixa; Olmo, del Sabadell; Creuheras, de Planeta; Costas, del Cercle d'Economia, etc. Després, dient que Rajoy presumia del suport de gent com ara els congregats de Chez Godó secundat pel cap de la Seguretat Social i algun altre membre del govern. Els comensals convocats per Godó aglutinaven La Vanguardia, RAC 1(molt més bel·ligerant encara amb una Rahola que dissimula els tripijocs de Cuní) i també amb La Sexta de Planeta. Preguntats els assistents, neguen haver-se conjurat, però el cert és que des d'aquell dia la campanya ha estat incessant i aclaparadora. I segur que el vot de la por va existir i va provocar alguna reacció per part de l'electorat que sigui sensible a la intimidació.