Sort als Demòcrates

Tots els qui hem tingut responsabilitats orgàniques en un partit polític hauríem desitjat, en algun moment o altre, poder desmuntar-ho tot i tornar a
començar de zero. Les organitzacions polítiques clàssiques acumulen dinàmiques i estructures feixugues que, a còpia d'anys, fa que s'allunyin cada vegada més de la societat, siguin més lentes i menys permeables als canvis i es converteixin en un instrument obsolet i molt poc atractiu per al talent. Tots parlem de la necessària regeneració democràtica i som conscients que és imperatiu canviar-los, però la inèrcia dels partits és tan forta que transformar-los és missió impossible. Per això fa certa enveja l'oportunitat que tenen ara els impulsors de Demòcrates de Catalunya, el partit creat pels sobiranistes que van haver d'abandonar UDC. Han anunciat que faran el seu congrés fundacional el 7 de novembre, i ja han avançat algunes de les característiques que tindrà el nou partit, inspirades en el Partit Demòcrata nord-americà; no hi haurà militants sinó voluntaris, pagar quota no donarà més drets que no pagar-ne, les llistes electorals es configuraran a través de primàries obertes a tota la ciutadania, i engegaran plataformes de micromecenatge per finançar-se.

És bo que els impulsors d'aquest nou partit aprofitin l'oportunitat que tenen de començar de zero per crear una estructura sense vicis, que en lloc d'abocar els seus membres a l'espiral absurda de treballar per guanyar congressos interns, els estimuli a guanyar eleccions per transformar la societat. Els partits haurien de ser sempre instruments al servei d'una causa, no una finalitat en si mateixos. El que estan a punt de fer Antoni Castellà i companyia no és gens fàcil, perquè cal una transformació molt profunda que no s'aconsegueix només canviant la corbata per una samarreta, però segur que, gràcies a l'oportunitat que tenen ara d'estrenar-ne un, estan més a prop d'aconseguir-ho que qualsevol altre partit clàssic. Sort i encerts.