Full de ruta
Billy el Niño, Martín Villa i Català
Antonio González Pacheco. 69 anys. Conegut com Billy el Niño. Membre del Cos General de la Policia franquista i Inspector del Cos Nacional de policia durant la transició. Reconegut i consumat torturador. Centenars de denúncies arxivades. Especialista en contravigilància, repressió i interrogatoris. Relacionat en almenys un assassinat, un estudiant universitari de 21 anys. Medalla de plata al merito policial. Jubilat i no requerit per cap autoritat judicial nacional o estrangera. Recentment, va ser vist participant en una carrera popular i passejant pel Retiro.
Rodolfo Martin Villa. 81 anys. Dirigent del Sindicato Vertical franquista. Governador Civil i Cap Provincial del Movimento. Ministre de Governació durant la transició. Responsable de l'activitat parapolicial. Conegut com “la porra de la transició” per la seva duresa enfront protestes estudiantils i manifestacions obreres. Màxima autoritat durant la jornada de vaga del 3 de març de 1976 a Vitòria, quan la policia del règim va assaltar l'església de Sant Francisco d'Assís, lloc habitual de reunions sindicals, disparant a boca de canó contra els més de 5.000 obrers que havien acudit a l'assemblea, assassinant a 5 d'ells i ferint a més de 100. Requerit per la justícia argentina per crims de lesa humanitat i genocidi. Ordre d'extradició en curs, rebutjada per l'estat espanyol. Propietari de diverses empreses, actualment contínua gestionant-les.
Neus Català. 100 anys. Infermera. Membre del PSUC durant la Guerra Civil. Membre de la resistència francesa durant l'ocupació nazi. Va creuar la frontera amb més d'un centenar de nens orfes en plena Guerra Civil. Delatada i detinguda en 1943, va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück. El seu marit moriria poc després en un altre camp. Mai el tornaria a veure. Alliberada en 1945, es va integrar en la lluita clandestina contra el franquisme. Militant comunista fins a dia d'avui. Mai va plorar enfront d'un nazi. Creu de Sant Jordi el 2005 i Catalana de l'Any el 2006. Ahir va ser el seu aniversari. Viu en una residència de Guiamets, on va néixer. Rep centenars de visites a l'any. Cap d'un membre del govern estatal en 40 anys de democràcia. Continua fent entrevistes i denunciant l'oblit de l'estat espanyol cap a les víctimes del feixisme.
Aquests són els fets. Aquesta és la història. I aquesta és l'actualitat. Pertànyer a un estat que empara a Billy el Niño i Martin Villa o pertànyer a un estat que condecora i recorda a Neus Català. Heus aquí la qüestió. Heus aquí la lluita. I heus aquí la memòria.