Per què cotitzar a borsa?

Entre les empreses que cotitzen a borsa n'hi ha 35 que es distingeixen sobre les altres, perquè la seva presència és major en el mercat de capitals, o sigui que tenen operacions diàries amb les seves accions i el comprador o venedor troba sempre la contrapartida, com es diu en el parquet borsari. És a dir, que el comprador trobarà algú que vulgui vendre i el venedor algú que vol comprar. Aquestes 35 empreses formen l'Ibex-35. Quan ens diuen si la borsa ha pujat o ha baixat ens estan parlant normalment d'aquest índex.

De les 35 només n'hi ha 5 que són catalanes, el 14,3%. És molt poc. Són Grífols, l'empresa d'hemoderivats –derivats de la sang–, Abertis –infraestructures de transport i comunicacions–, Gas Natural, Banc de Sabadell i CaixaBank. Sense CaixaBank, les empreses serien segurament només dues: Grífols i Banc de Sabadell, ja que La Caixa té participació a Gas Natural i Abertis. I encara poso en dubte el Banc de Sabadell, perquè sort en va tenir fa uns anys quan La Caixa en va prendre una participació, blindant-lo contra una oferta pública de compra que venia amb tota la mala intenció del món i que hauria situat el banc del Vallès en l'esfera d'un banc europeu.

Per què preocupar-nos de la presència o absència d'empreses catalanes a l'Ibex 35?

Per una raó com una casa de pagès. A la Borsa de Barcelona hi van a parar milers d'inversors catalans, normalment a través d'un banc o d'una agència de valors. Una bona part d'aquestes operacions es concentra en els títols de l'Ibex 35. Si s'inverteix en les cinc empreses domiciliades a Catalunya ens podem imaginar que els diners invertits queden en unes mans, que decidiran on aniran a parar, però suposem que invertiran preferentment a Catalunya, o en tot cas, es controlaran des de Catalunya. Amb les 30 societats restants estem enviant els nostres diners a
Madrid, sobretot, per tal que des d'allí en facin el que creguin convenient. Pocs d'aquests diners tornaran a Catalunya. Tenir només cinc empreses a l'Ibex 35 vol dir donar l'instrument per a un drenatge massiu de l'estalvi català.

La Borsa de Barcelona és
sobretot una borsa espanyola, perquè les empreses catalanes no volen anar a borsa, a diferència de les de Madrid, que hi van molt més. Si no fos per La Caixa, queda clar que el panorama encara seria més trist. Els catalans no porten les seves empreses a cotitzar a borsa per dues raons. La primera és que no estan disposats a donar transparència a les xifres del seu negoci, ni acceptar la presència a la seva empresa d'uns accionistes anònims que poden tenir la barra de demanar què cobren a la junta general d'accionistes. La segona és que creuen que no els fan falta els diners.

Amb només cinc empreses catalanes al selectiu Ibex 35 aconseguim dues coses. Primera: que una bona part dels estalvis catalans financin empreses forasteres, de la forma que he explicat. Segona: que Catalunya no tingui més grans empreses. En els moments polítics que estem vivint trobarem a faltar aquestes grans empreses que cotitzin a borsa i la catalanitzin.