Demà

Demà, reco­ne­guts tor­tu­ra­dors fran­quis­tes pas­se­ja­ran per El Retiro, men­ja­ran en reser­vats d'insig­nes res­tau­rants i s'asseu­ran en els con­sells d'admi­nis­tració de les seves pròpies empre­ses. Demà, càrrecs elec­tes cata­lans tor­na­ran a decla­rar enfront d'un jutge impu­tats per posar urnes de cartró a un poble que les recla­mava.

Demà, Martín Villa, Utrera Molina, Jesús Quin­tana, Lici­nio de la Fuente, José María Sánchez, Alfonso Oso­rio García, Jesús González Reglero, Ricardo Algar Barrón, Félix Cri­ado Sanz, Pas­cual Hon­rado de la Fuente, Jesús Martínez Tor­res, Ben­ja­min Sol­sona Cortès, Ati­lano del Valle Oter, Car­los Rei González, Anto­nio Tron­coso de Cas­tro i Jesús Cejas Mohe­dano, minis­tres, alts càrrecs i poli­cies durant la dic­ta­dura reque­rits per la justícia argen­tina per gravíssims crims de lesa huma­ni­tat, con­ti­nu­a­ran empa­rats per un Estat espa­nyol que es nega a jut­jar-los. Demà Artur Mas, un pre­si­dent triat democràtica­ment, després de mesos impu­tat, s'asseurà en un tri­bu­nal per haver donat veu i vot a un poble.

Demà, es com­plei­xen 75 anys de l'únic afu­se­lla­ment a un pre­si­dent electe en tota la història euro­pea, Lluís Com­panys, pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, assas­si­nat per una dic­ta­dura fei­xista que va durar 40 anys. Demà, un altre pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat és citat per un estat insen­si­ble que ha tin­gut 364 dies per fer-ho.

Demà, el pri­mer secre­tari del PSC (si es pot con­ti­nuar par­lant d'un PSC), davant les decla­ra­ci­ons de Rigau, Ortega i Mas, con­ti­nuarà dient que ells no van a por­tes de jut­jats a defen­sar ningú, obli­dant com Felipe González fa 17 anys va empa­rar i acom­pa­nyar Bar­ri­o­nu­evo i Vera. No va ser a les por­tes d'un jut­jat. Va ser a les por­tes d'una presó. I no va ser per posar urnes. Va ser per delic­tes molt més greus.

Demà, es demos­tra per enèsima vegada com, davant l'enorme regressió democràtica d'un estat que per­se­gueix urnes de cartró i xiu­lets de joguina, tan sols queda un sor­tida: cul­mi­nar un procés d'auto­de­ter­mi­nació i un procés cons­ti­tu­ent que ins­piri un poble veí que no mereix con­ti­nuar gover­nat per qui entén la democràcia com un cos legis­la­tiu repres­siu i no com la volun­tat expres­sada en una urna.