Això avança?

Les quatre comissions de Junts pel Sí i la CUP continuen, amb discreció i en silenci, el llarg camí cap a l'acord. Recordem-ho: no parlen del qui, sinó del què i del quan. És a dir, intenten articular un acord de mínims que permeti desbloquejar la situació i no haver de tornar a convocar eleccions. Un acord difícil, ateses les grans diferències que separen, sobretot, la mateixa CUP de Convergència Democràtica. L'esquerra rupturista va posar damunt la taula l'altre dia un bloc de trenta mesures contra l'exclusió social i deu privatitzacions que el nou govern s'hauria d'embeinar per aquietar-los. Però com es paga tot això? Si es combinen aquestes exigències amb un calendari de “desobediències”, els ingressos de la Generalitat seran més insegurs que l'acta de diputat de Duran i Lleida. Per acabar d'arredonir les incerteses, els portaveus de la CUP mantenen el vet en el qui. Passen els dies i les reunions secretes, però no les posicions prèvies. En una entrevista que ahir van publicar aquests mateixos papers, la número dos per Barcelona, Anna Gabriel, va reiterar la voluntat immutable de no investir Artur Mas: “No és una obsessió personal, sinó que pensem que no és la millor persona per presidir el nou govern.” I no l'és perquè, sempre segons Gabriel, Mas representa “el pujolisme” i ha presidit “el govern de les retallades i les privatitzacions”. Els enemics queden clars. I els amics? També. Gabriel dixit: “Sabem que Ada Colau i Lluís Rabell són la nostra gent.” Això avança?