Dos anys més tard

Amb la proximitat de les eleccions es multipliquen els gestos i moviments. En aquest terreny tenim el del PSOE fitxant la fins fa poc diputada d'UPyD Irene Lozano, que, recorrent el camí invers al de Rosa Díez, ha acabat de número quatre a la llista socialista per a les eleccions del 20-D per Madrid. No sense enrenou. Alguns dirigents del partit s'han revoltat contra la incorporació de qui els havia criticat de manera ferotge i havia vinculat reiteradament el PSOE amb corrupció. “En el cas del PSOE, és igual el vidre amb què es mira: tot és mentida.” “No s'ha d'explicar que el PP i el PSOE han creat un sistema corrupte.” Aquestes són algunes de les infinites perles. Eren altres temps en un altre partit. La necessitat de l'una de l'altre fan que allò que va sortir de la boca o la ploma de l'exparlamentària hagi quedat en els llimbs del que no és convenient recordar. La polèmica s'ha tancat en el comitè federal d'aquest cap de setmana. La justificació del secretari general del PSOE inclou la incorporació al partit d'independents. Es tracta d'un moviment que pretén evidenciar l'apertura dels socialistes a només dos mesos de les eleccions.

Lozano era membre d'UPyD quan els de Rosa Díez van presentar l'octubre del 2013 una moció al Congrés dels Diputats que, furgant en el procés català, proclamava que el dret a decidir era de tot el poble espanyol. El text del partit magenta va provocar un daltabaix en el grup socialista i va fer que, per segon cop en pocs mesos, el PSC trenqués la disciplina de vot a Madrid. El PSOE va donar suport a la moció, mentre que 13 diputats catalans es van abstenir. L'aleshores direcció d'Alfredo Pérez Rubalcaba els va expedientar, malgrat que finalment no els va acabar imposant cap sanció per la seva indisciplina. L'episodi és simbòlic. Dos anys més tard i amb una cúpula diferent, el PSOE suma Lozano a les seves files. No té en compte la seva trajectòria, ni que és enemiga declarada de la immersió lingüística, ni que és partidària d'aplicar l'article 155 de la Constitució. La regeneració del socialisme implica incorporar algú que fins ara ha defensat els postulats d'UPyD. Es podria pensar que toparà immediatament amb els companys del PSC. És improbable. Dos anys més tard i amb una cúpula diferent, els socialistes catalans han abandonat el dret a decidir.