Duran, el guanyador del 27-S

Aquesta set­mana l'última moda del pro­ces­sisme és afir­mar com­pun­git que les nego­ci­a­ci­ons entre Junts pel Sí i la CUP van tan mala­ment que no hi haurà acord abans de les elec­ci­ons espa­nyo­les i que aneu a saber si al final hau­rem de tor­nar a votar al mes de març. Tot per culpa d'aquesta diferència de només un dipu­tat que impe­dirà inves­tir Artur Mas pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat sense haver d'obli­gar els cupai­res a mullar-se. Ja no és pas que esti­gui en debat si tenen més dret a deci­dir el pre­si­dent 1.628.714 votants que no pas 337.794 elec­tors, sinó que el fracàs del 27-S haurà vin­gut dels pocs milers de vots que van sepa­rar Junts pel Sí d'obte­nir el 63è dipu­tat que hau­ria resolt l'embo­lic. Per un escó, si no hi ha govern abans del 20-D, o fins i tot ni abans ni després, pot pas­sar que arri­bin les elec­ci­ons espa­nyo­les i, a Cata­lu­nya, apro­fi­tant el retorn a les trin­xe­res fra­tri­ci­des del sobi­ra­nisme, gua­nyi Ciu­ta­dans. La cara d'idi­o­tes que ens que­darà no tindrà punt de com­pa­ració amb la que farem quan al març, si tot va de mal borràs, tor­nem a votar i l'inde­pen­den­tisme fa figa fruit de la inca­pa­ci­tat de ges­ti­o­nar les victòries.

El pit­jor, però, no és això. El pit­jor és que entre tots hau­ran aca­bat con­ver­tint Duran en el tri­om­fa­dor del 27-S. Molt de riure'ns-en, molt d'escriure que és un cadàver polític i que Unió ha des­a­pa­re­gut del mapa, quan en rea­li­tat el que haurà pas­sat és que Unió haurà sigut, de tots els par­tits que es van pre­sen­tar, l'únic que haurà asso­lit l'objec­tiu prin­ci­pal que el va por­tar a entrar en la com­pe­tició elec­to­ral: esgar­ra­par prou vots per frus­trar la majo­ria necessària a Artur Mas. No sóc expert en política com­pa­rada, però deu ser el pri­mer cop que un par­tit blo­queja l'elecció del pre­si­dent del país des de fora del Par­la­ment. Ja podem anar blas­mant Duran, que en aquests moments deu ser en algun des­patx de la penya del pont aeri rebent el copet a l'esquena men­tre li diuen ‘bona feina, Josep Antoni, bona feina'. Més o menys com van fer Juncker i Rajoy ahir a Madrid .