Duran, el guanyador del 27-S

Aquesta setmana l'última moda del processisme és afirmar compungit que les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP van tan malament que no hi haurà acord abans de les eleccions espanyoles i que aneu a saber si al final haurem de tornar a votar al mes de març. Tot per culpa d'aquesta diferència de només un diputat que impedirà investir Artur Mas president de la Generalitat sense haver d'obligar els cupaires a mullar-se. Ja no és pas que estigui en debat si tenen més dret a decidir el president 1.628.714 votants que no pas 337.794 electors, sinó que el fracàs del 27-S haurà vingut dels pocs milers de vots que van separar Junts pel Sí d'obtenir el 63è diputat que hauria resolt l'embolic. Per un escó, si no hi ha govern abans del 20-D, o fins i tot ni abans ni després, pot passar que arribin les eleccions espanyoles i, a Catalunya, aprofitant el retorn a les trinxeres fratricides del sobiranisme, guanyi Ciutadans. La cara d'idiotes que ens quedarà no tindrà punt de comparació amb la que farem quan al març, si tot va de mal borràs, tornem a votar i l'independentisme fa figa fruit de la incapacitat de gestionar les victòries.

El pitjor, però, no és això. El pitjor és que entre tots hauran acabat convertint Duran en el triomfador del 27-S. Molt de riure'ns-en, molt d'escriure que és un cadàver polític i que Unió ha desaparegut del mapa, quan en realitat el que haurà passat és que Unió haurà sigut, de tots els partits que es van presentar, l'únic que haurà assolit l'objectiu principal que el va portar a entrar en la competició electoral: esgarrapar prou vots per frustrar la majoria necessària a Artur Mas. No sóc expert en política comparada, però deu ser el primer cop que un partit bloqueja l'elecció del president del país des de fora del Parlament. Ja podem anar blasmant Duran, que en aquests moments deu ser en algun despatx de la penya del pont aeri rebent el copet a l'esquena mentre li diuen ‘bona feina, Josep Antoni, bona feina'. Més o menys com van fer Juncker i Rajoy ahir a Madrid .