Soroll

Surto enamorat de Molt soroll per no res. Aquesta és la directriu que va donar Àngel Llàcer al seu equip que
representa el clàssic de Shakespeare revestit de musical amb el so de Cole Porter al TNC. I a fe que ho aconsegueixen. Fem-ho! Ho contagien al públic Let's do it, let's fall in love. L'aire de festa que s'escampa per la platea t'acompanya per sempre, gràcies al text, a les interpretacions, al ball, a la música, a la història. A l'amor, que és un atzar i que tant pot matar disparant fletxes com fent trampes. Convit a deixar-se endur pels impulsos, gaudir de la vida, celebrar el desig i cantar el plaer, anota el dramaturg Marc Artigau. I Joaquim Anyó ha trobat la petja de Joanot Martorell, i el seu Tirant lo Blanc, en la comèdia de Shakespeare. Carmesina, Hero, Plaerdemavida, Beatrice, Diafebus, Benedicte. Personatges emmirallats entre Stratford i València. Segur que el somni etern de l'amor ben reflectit al Tirant és al Soroll. I en d'altres fonts com la que apareix al bell mig de l'escenari del TNC. Situacions i personatges que Llàcer fa ballar fins el Hollywood dels 50. El poder de l'amor, de l'alegria, la felicitat, com ens transforma, i al mateix temps adonar-se de la seva feblesa, fragilitat, incertesa, això és al Soroll. Fer enamorar Benedicte i Beatrice, hàbils, àgils, desperts en la paraula i convençuts que no caurien en aquesta teranyina, o fer trontollar l'amor pur del jove Claudio i d'Hero, per un engany enverinat. Tot és tan fràgil, tot és tan ferm quan sentim aquest Soroll. Impossible estar enamorat i ser assenyat, fins al ridícul a vegades. El seu batec, el seu soroll, el de dos cossos buscant-se, acaronant-se, estimant-se. Quin goig, aquest soroll del TNC; quin contrast amb l'altre soroll d'aquests dies, el que pregona la Guàrdia Civil i la fiscalia. El de les caixes de cartró, protagonistes en els escorcolls, protagonistes també quan són urnes querellades com al 9-N. Comptem que tot acabi sent soroll per no res, i que no s'estronqui la festa.