De què fuig tanta gent?
No sóc expert en geopolítica ni tinc cap informació secreta. Però quedo astorat amb l'escàndol que suposa la visió continuada dels milers de persones que fugen –i moren– de la zona que va de Turquia a l'Iraq, i amb l'embolic creixent que s'hi produeix. Els errors continuats dels països occidentals, incloses l'antiga URSS i la Rússia actual, en les seves intervencions, àvides de control del flux energètic, que ja es remunten a les èpoques de la colònia britànica de Palestina i que van permetre la creació d'un estat jueu basat en la violència sobre els palestins, passant pel maldestre manteniment de dictadors suposadament laics a tot el Magreb, Egipte, Síria, l'Iran, l'Iraq i l'Afganistan, i el suport de les monarquies autocràtiques àrabs, o del poder turc enfront el poble kurd, han confluït en un laberint caòtic, dins del qual una part dels seus habitants, culturalment islamistes, han fins i tot entrat en un profund delírium teocràtic que porta la seva guerra des de l'últim racó del desert fins al centre mateix de les grans metròpolis occidentals o altres llocs de l'Àfrica i d'Àsia, i provoca contínuament enormes atemptats i massacres fanàtiques, que han desembocat en la creació d'un estat fantasma, anomenat Estat Islàmic, del tot cruent i embogit.
Algú té una idea sensata per parar tot això? No veu Occident que el seu model econòmic, que fins i tot va manipular la caiguda del comunisme soviètic per aplicar el capitalisme salvatge i permetre l'emergència del nou autòcrata Vladímir Putin, és el culpable d'aquest daltabaix? És que algú es va pensar que amb la fi del colonialisme europeu s'havien acabat les colònies? No és del tot evident que el ritme industrial i consumista dels anomenats països rics, on estem inclosos, se segueix basant en la rapinya de les fonts energètiques, i que tot plegat ve donat pel control d'aquestes fonts? Kurds metrallats per un exèrcit de l'OTAN; palestins massacrats; guerres, com la de Kuwait, emparant dictadures plenes de fanatisme; sirians demòcrates revoltats contra la seva dictadura bombardejats per uns i altres; iraquians empobrits i impotents davant del terrorisme desfermat pel mateix exèrcit invasor, igual que a l'Afganistan; egipcis represaliats amb una nova dictadura perquè volien democràcia; libis deixats de la mà de Déu després de fer grans negocis amb Gaddafi; pobles sencers devastats, etc., només pel control dels oleoductes i els camps de petroli, aquell que flueix dels nostres sortidors de benzina... Els milers de refugiats que fugen de l'horror volen anar a Alemanya, perquè els han dit que hi podran viure, com si Alemanya no els volgués acollir senzillament perquè la seva població decreix i necessiten tenir nova mà d'obra barata amb la qual seguir exercint la seva fortalesa econòmica i política a Europa. Algú ha dit a aquests refugiats que molts alemanys, com molts francesos, holandesos, danesos i britànics, els veuen venir amb horror, que els senten com invasors que els trauran la feina i contaminaran el seu estat cultural? Ningú els ha dit que potser un dia seran perseguits també al país d'acollida? I ningú ha dit als occidentals que els refugiats vénen fins aquí perquè allà no els hem deixat viure, que la nostra ambició els ha fet fora de casa?
Quan un monstre com el capitalisme salvatge, el que s'ha imposat des que els financers governen el món, ha perdut el control, hom no pot esperar res més que l'explosió, el fum, la runa i el tornar a començar. Potser ens havíem pensat que viure com rics era ja un fet perpetu. Però només ho serà si racionalitzem, democratitzem i humanitzem el sistema. Si no, tota aquesta gent va cap al cor del sistema com qui va a una terra promesa, sense saber que el cor del sistema està podrit. I que, tard o d'hora, hi haurà d'haver la tragèdia i la catarsi, per a ells i per a nosaltres. No és acollint-los que solucionem res: és canviant nosaltres, saltant per sobre de l'egoisme absolut en què es basa el capitalisme.
