Opinió

Full de ruta

L'àlbum del 26-O

L'acte d'inici d'un mandat de màxima complexitat i durada insegura es tancava amb el “visca la república catalana”

Marta Rovira compartia selfie al Parlament amb Gerard Gómez del Moral, Oriol Junqueras, Lluís Llach, Carme Forcadell i Raül Romeva. Immortalitzava amb el seu mòbil l'inici de l'onzena legislatura, la que “tanca l'etapa autonòmica”, en paraules de la ja presidenta del Parlament, Carme Forcadell. A la Ciutadella, tot era moviment. Formigueig constant. Els diputats de la CUP, que havien quedat al parc, arribaven junts; els que s'estrenaven, com Muriel Casals, buscaven el seu escó; i, quan passats pocs minuts de les onze del matí començava la sessió, tots estaven asseguts segons la distribució aprovada. Entre la feixuga litúrgia d'obertura del mandat es colaven Mister Spock, a la samarreta del diputat Joan Giner –“Catalunya Sí que es Spock”, s'hi llegia–, Artur Mas com a candidat a secretari de la mesa, vuit dones amb nom propi recordades per la CUP – Antònia Adroher, Teresa Claramunt, Margarida Xirgu, Elisabeth Eidenbenz, Julia Romera Yañez, Emília Llorca, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal– i el sucre al qual Julià de Jòdar recorria després d'un mareig. L'acte d'inici d'una legislatura de complexitat màxima i durada insegura es tancava amb el “visca la república catalana” de Forcadell. I amb el dubte de si passat el març caldrà tornar a repetir-lo després d'unes noves eleccions.

Valoracions als passadissos, crítiques de C's, el PSC i el PP i corredisses dels mitjans per atrapar un o altre diputat. I, a una de les pantalles del Parlament, Mariano Rajoy compareixent en directe. La casualitat va voler que la constitució de la cambra catalana coincidís amb el president espanyol signant el decret de dissolució de les Corts per posar rumb a les eleccions del 20 de desembre. “Només el poble espanyol en el seu conjunt pot decidir”, repetia Rajoy després del consell de ministres on es va tramitar. I insistia que mai s'ha negat a parlar amb Mas. Malgrat que no va recórrer a la tradicional pantalla de plasma, la imatge, estàtica, era a La Moncloa, sol, darrere un faristol. Dinamisme versus immobilisme. L'àlbum del 26 d'octubre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia