Pim, pam, pum, focs!

Si el temps no ho impe­deix, perquè l'auto­ri­tat –per aquesta ocasió– sí que ho per­met, avui diu­menge tenim focs. En cas­tell. Al parc de les Ribes del Ter. A Girona. Gra­tis. Per a tot­hom. Èxit garan­tit. Capa­ci­tat il·limi­tada. Sense alco­hol. Al fir­ma­ment. En 3D. Pan­ta­lla panoràmica.

Tot ple­gat, foc de palla, en el millor sen­tit de la paraula; interes­sat, de breu durada. I el foc amic, amic, mata tant o més que l'ene­mic. Els cemen­ti­ris n'estan plens, de foc follet. Les erràtiques fla­mes que arran de terra recor­den l'esforç esmerçat per gene­ra­ci­ons d'homes i dones per arri­bar fins aquí. Els pirotècnics pro­fes­si­o­nals saben que l'autèntic sabo­te­ja­dor d'un bon foc és la pluja, que tot el que toca ho taca i mulla.

Amb permís del rei Sol, defi­ni­ti­va­ment podríem incloure el canvi d'hora anual dins del pro­grama d'actes de les Fires de Sant Narcís. Seria un motiu que, ben ves­tit, dona­ria molt de joc. D'entrada, la idea de canvi, sem­pre atrac­tiva. D'hora i d'hàbits. També tro­baríem implícit el con­cepte de retorn, de recu­pe­ració dels sei­xanta minuts robats anu­al­ment amb noc­tur­ni­tat.

Mor­feu o Bac o Venus actu­a­rien de patrons/a, frec a frec amb el sant de les mos­ques: una hora més de son o de mam o de car­dar. L'hora justa podria estar sub­ven­ci­o­nada pel ser­vei muni­ci­pal de la zona blava o pels pàrquings pri­vats de la ciu­tat o els que es pri­va­tit­za­ran, a la Copa, pre­ci­sa­ment. Els tres mil sis-cents tic-tacs sonors suple­men­ta­ris dels rellot­ges, ampli­fi­cats, subrat­lla­rien els petits can­vis anecdòtics ope­rats en l'estètica local, tot espe­rant el gran canvi de debò, inde­pen­dent­ment que ara sigui l'hora, sega­dors.

Però, què és una festa major sense pregó o sense pim-pam-pum? Doncs, és una festa menor. És l'acte fes­tiu més democràtic de tots els que es fan i des­fan. Hi cap tot­hom. No com al balcó de l'ajun­ta­ment. I molts més que a la plaça del Vi. El galli­ner és la trama urbana. La pla­tea, tot el Pla del Ter. El cel és l'esce­nari on es pro­jecta l'actu­ació. L'espec­ta­cle és apte per a totes les but­xa­ques. Gra­tis total. No cal entrada. Ni invi­ta­ci­ons nomi­nals. Ni ser amic de... L'edat no és cap impe­di­ment; a les bar­ra­ques de la Copa, els anys, per la banda alta, són un incon­ve­ni­ent. És la màgia de l'arti­fici dels focs. Aquí teniu un petit avançament de l'àudio del ves­pre:

Ziu, ziuuu... pim, pam, pum! Oooh!, mira, mira. Nyeu, nyeu, nyeu... pam, pam, poum! Oh, wau! I... shhhhhh, fiuuuuuuuuu, shhh, fiuuu, pata­plam! Visca! Plas, plas, plas (tan­cada ovació de tan­ca­ment).