El principi de proporcionalitat

Contra la ira desbocada d'Albert Rivera, que exigia als altres partits “nacionals” un “pacte per Espanya”, Mariano Rajoy ha fet ús de la displicència habitual. Les “mesures correctives” que les institucions de l'Estat desplegaran contra els “sediciosos” catalans seran graduals i “proporcionades”. Això no vol dir que no siguin contundents, agressives i excessives. Al Tribunal Constitucional, primera barricada contra el secessionisme, sonen tambors de guerra i s'hi senten declaracions que farien empal·lidir de vergonya qualsevol àrbitre honrat. Però n'hi ha que volen més. L'extrema dreta, per exemple, que fa temps que hauria enviat la cabra Pablo a Catalunya. O el mateix Rivera. El líder de Ciutadans pugna per convertir-se en el més espanyol de tots i s'ha guanyat la simpatia, no només dels votants que diuen que se senten cansats de la corrupció del PP, sinó també d'aquells que consideren que l'himne de Catalunya hauria de ser l'Oriamendi. Dit tot això, que ningú s'enganyi. Contra la sota de bastos d'Albert Rivera Mariano Rajoy proposa la d'espases. No la moneta. Els independentistes dubtosos catalans –la tropa rupturista que veta presidents– haurien de prendre'n nota. El substitut del PP a Espanya serà pitjor. Serà el PP més Ciutadans. Com més sal, més coïssor. El “principi de proporcionalitat” es desproporcionarà del tot a partir de desembre. Constatada la divisió independentista, que no té remei, l'única solució són les farmàcies. Però resulta que no cobren de la Generalitat.