Ferms, resistim, guanyarem
L'Estat segueix amb la seva crispació. Carme Chacón parla de combatre per terra, mar i aire la ruptura que Junts pel Sí i la CUP pretenen: “Capitán, ordene firmes”, és el lema de l'exministra de Defensa espanyola. I l'actual ministre d'Exteriors, García Margallo, afegeix: “Tenim en marxa una insurrecció en tota regla. I la insurrecció cal sufocar-la.” Des de Catalunya, García Albiol diu que per enfrontar-se al sobiranisme: “Pa chulo yo.” I per acabar-ho d'adobar, a les eleccions de 20-D, el PP presenta una gran renovació (?) amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i la bruixa de La Camarga, Sánchez Camacho.
Amb tot plegat pretenen atemorir els més de dos milions de catalans que ja fa temps que han desconnectat d'Espanya i del seu imaginari col·lectiu i ja naveguen per l'espai sideral buscant ser un poble normal i lliure, com qualsevol altre, ni millor ni pitjor. Un país que no hagi d'estar pendent del que li permeten fer, un poble que ja és major d'edat i s'hi sent, que ja no té por i que diu prou. Davant de l'actual situació política, no ha de condir la desorientació ni el desànim. Tot i que pugui semblar una altra cosa, l'avenç del procés independentista és i serà imparable, perquè hi ha la voluntat de desarrelar-se d'un Estat que ens tracta com una colònia i que no entén cap altra sobirania nacional que la seva i la del nacionalisme espanyol i els seus poders.
Els sobiranistes, els més de dos milions de catalans desacomplexats, han de mantenir-se ferms i el seu objectiu en els propers mesos ha der ser resistir, resistir la gran ofensiva que faran l'Estat i els poderosos per batre els nostre dirigents, les nostres institucions i també la nostra moral de victòria. Ho utilitzaran tot i res ens ha de sorprendre ni espantar. El full de ruta està establert. O és que algú creia que seria fàcil? Que no tindríem ferides en el procés? Que no tindríem traïcions? I és que el nostre adversari, el nostre enemic, el nacionalisme espanyol, farà tot el que sigui per impedir el procés. Però francament a mi no em fan por.
El que em preocupa, ja ho he dit altres vegades, és l'enemic interior. Les nostres pròpies equivocacions. Les estratègies mantingudes per alguns “xitxarel·los miserables”, que es creuen ungits pels déus per dirigir el procés i no han entès que el procés català està portat de baix a dalt. I amb això no vull dir que un país s'hagi de portar a cop d'assemblea. L'enemic interior és molt perillós, ja que està infiltrat entre nosaltres, inclòs en una part del nostre imaginari col·lectiu: és pervers, no té sentit d'estat, té por, està subordinat als poders de sempre i no entén que el que està passant a Catalunya és una revolució tranquil·la i pacífica, democràtica i nacional, que arrossegarà partits polítics, associacions, persones i maneres de fer del passat.
En uns pocs anys, a més del nou marc nacional d'una part de la nostra nació, Catalunya, hi haurà un nou país en què manaran les noves generacions, amb noves maneres de fer, amb una mentalitat oberta, en la qual els “xitxarel·los”, emboscats en moltes institucions, producte de les estructures partidistes i tancades del que ja serà el passat, seran expulsats. Ara és bo que anem units i hem de comptar amb tothom, inclòs lamentablement amb els “xitxarel·los”, perquè toca sumar i no restar ni una sola persona ni, naturalment, un sol vot.
No sabem a hores d'ara qui serà el nou president de la Generalitat, ni quin govern es farà. Ni tampoc quin serà l'objectiu dels sobiranistes el 20-D. Què hi anem a fer a Espanya després del 27-S? El sistema de partits de la nostra societat perdurarà? O estem davant d'una eclosió de totes les forces polítiques per generar noves maneres de fer política i noves correlacions de forces? Caldrà estar atent a la nova força política que es constitueix dissabte, Demòcrates de Catalunya, així com a la consolidació de dirigents d'altres forces polítiques amb una nova mentalitat i formació com Josep Rull, Marta Rovira, Antoni Castellà, Antonio Baños i Ada Colau. I tot plegat, en un context, en què el primer partit de l'oposició serà Ciutadans, la marca blanca de l'Estat i del nacionalisme espanyol desacomplexat. Tot està canviant i ens hi haurem d'adaptar.
Cal doncs, que la bona gent sobiranista del país, ERC, CDC, CUP, ANC, AMI, Òmnium, etc., es mantinguin ferms. Resistir és vèncer.
