El moment de la transgressió

Aquest bon matí, de sol i joia, el ple del Tribunal Constitucional començarà a debatre els recursos d'empara que li han presentat el PSC, el Partit Popular i Ciutadans. Com va passar en el cas de la consulta, les deliberacions seran només un tràmit per arribar a una sentència condemnatòria ràpida i taxativa. L'àrbitre constitucional juga a favor dels constitucionalistes. En aquest cas, hi ha poc marge per al dubte. Perquè la resolució que han presentat Junts pel Sí i la CUP és volgudament anticonstitucional. L'únic interrogant és saber si ses senyories ajornaran el moment de la presentació, per una qüestió de mètode i de reglament del Parlament, o aniran més enllà i entraran a tocar el moll de l'os. Perquè els tres partits afirmen sentir-se indefensos per haver de votar una resolució que vulnera els seus “drets constitucionals”. És a dir, que els “obliga” a votar una decisió que consideren que transgredeix la Constitució. Podria haver-hi, doncs, avui mateix una sentència que fins i tot prohibeixi la mateixa votació. Com que la resolució de Junts pel Sí i la CUP proclama expressament que no acataran les sentències d'un tribunal “deslegitimat”, la desobediència és un fet. I amb aquest fet arribarà també la transgressió. El primer punt de transgressió important. La desobediència. Els qui ja s'havien calçat hauran de fer un pas més: cordar-se el cinturó. S'acosta tempesta. Això sí, el ministre Fernández Díaz diu que no enviarà la Guàrdia Civil a desfilar per la Diagonal. Gràcies.