Tristeses de Farners

A les societats occidentals sovinteja, fins a fer-se recurrent, l'argumentació segons la qual arraconar-hi els musulmans és fer el joc als islamistes radicals. I, bé, és indiscutible que ningú no ha de ser marginat ni desfavorit socialment per raó de la seva creença. Tanmateix, em pregunto si els pensadors i activistes socials que defensen aquesta tesi passegen gaire per poblacions com, posem per cas, Santa Coloma de Farners, llocs on la integració funcionava raonablement bé i als quals, en pocs anys, hem assistit a una transformació radical, no ja de la comunitat magrebina, sinó també de la subsahariana. Aquelles dones que fa uns anys es passejaven escotades i amb robes de tots colors, calant foc a la vida —com deia Néstor Luján— amb les seves riallades, avui caminen lúgubres, tapades de cap a peus i amb la mirada silenciosa clavada a terra. És l'imam? La propaganda per les xarxes? Sigui el que sigui, sembla evident que aquest corrent salafista que vol fer recular l'islam fins al segle VII s'estén com una taca d'oli. Qui en nom del multiculturalisme cregui que el fenomen és irrellevant, o que la culpa és nostra, encara és a temps d'anar avui al cinema Aribau de Barcelona per veure el documental They will have to kill us first, de la britànica Johanna Schwartz. Narra l'arribada dels gihadistes al nord de Mali, el 2012, la imposició de la xaria com a única llei i la prohibició terminant de difondre o escoltar música, sota pena de severs càstigs corporals. Aquest columnista ha tingut la sort de poder anar uns quants anys seguits a Tombouctou i conèixer l'íntima comunió dels malians amb la música. Era el mateix color, la mateixa riallada, la mateixa agradositat de les nostres negres farnesenques. De fet, alguns reconeguts especialistes musicals sostenen la teoria que el blues va néixer en aquella regió del Sahel. Quin déu pot ser tan injust i implacable per condemnar al silenci els seus creients i obligar-los a renunciar a la força creativa més bella, pacífica i vivificadora amb què els mortals es poden regalar? En nom de quina salvació eterna pots enterrar en vida unes ànimes que pouen notes i arpegis allà on no hi ha aigua ni repòs? Doncs, bé, això és el que ens arriba a Europa. I encara queda gent que equipara la lluita contra aquesta pesta amb la xenofòbia i el racisme!