La reforma de santa Rita

Els més inge­nus de tots –a Cata­lu­nya, no cal dir-ho– han cele­brat amb coets els pri­mers símpto­mes visi­bles de “reforma cons­ti­tu­ci­o­nal”. Final­ment, sem­bla que Mari­ano Rajoy, que gua­nyarà les pròximes elec­ci­ons, hi ha acce­dit. Afirma Rajoy que sí, que pot­ser, que s'ho mira­ran amb interès després del 20 de desem­bre. Aquesta accep­tació, resig­nada i dis­pli­cent, ha obert la caixa de no se sap ben bé qui­nes espe­ran­ces. Ahir fins i tot es comen­tava que tant el PP com el PSOE veu­rien amb “bons ulls” –amb ulls d'àliga– el nom de Josep Antoni Duran i Lleida com l'home clau del “cata­la­nisme” en la nova ponència cons­ti­tu­ci­o­nal. Cor­ren massa. Perquè això sigui així, d'entrada cal­dria que Duran obtin­gui l'acta de dipu­tat. N'hi ha que con­fo­nen d'ofici els seus desit­jos amb la rea­li­tat. Però ni que fos així. Les “refor­mes” que en aquests moments pro­po­sen Ciu­ta­dans i el PSOE, per exem­ple, s'assem­blen com un ou a un coco. Ciu­ta­dans ha de fer pública un d'aquests dies la seva alter­na­tiva. De tall jacobí i d'ins­pi­ració fran­cesa. Només els sobra el rei. Els soci­a­lis­tes espa­nyols pro­cla­men que ells estan per un “fede­ra­lisme simètric”. És a dir, la mateixa auto­no­mia d'ara però amb una eti­queta més ama­ble. I el PP? El PP està bé com està. Pot­ser reto­ca­ran l'arti­cle que fa referència al preu del gall dindi. La reforma que s'acosta aca­barà com el rosari de l'aurora. La parròquia dels cre­ients cons­ti­tu­ci­o­nals a Cata­lu­nya hau­ria d'alçar un altar a Mar­ga­rida Man­zini. Santa Rita. Patrona dels impos­si­bles.