Daixonses i dallonses
Drets de la dona
“Si la dona té dret a pujar al patíbul, ha de tenir el mateix dret a pujar a les tribunes.” Ho va dir Olympe de Gouges, escriptora francesa, pensadora i precursora brillant del feminisme. El 1791 va redactar una Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791) basada en el text fonamental del període revolucionari dels Drets de l'Home i el Ciutadà (1789). El primer article de la proposta d'Olympe de Gouges comença així: “La dona neix lliure i es manté igual a l'home en drets.” A partir d'aquí, la declaració és un calc de la dels drets de l'home amb referències expresses i reiterades a les dones. La setmana passada es commemorava el 222è aniversari de la mort d'Olympe de Gouges (guillotinada el 3 de novembre del 1793 per la seva adscripció a la causa girondina), però per motius tècnics (retard de l'escultor) no es va poder instal·lar un bust seu a l'Assemblea francesa. Es farà aviat. El plantejament de De Gouges és inequívoc des del preàmbul de la Declaració dels Drets de la Dona recollit al paràgraf següent. “(...) Considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, hem decidit exposar en una solemne declaració els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona (...) perquè els actes del poder de les dones i els del poder dels homes puguin ser comparats en tot moment amb l'objectiu de tota institució pública i siguin més respectats perquè les reclamacions de les ciutadanes, fonamentades des d'ara en principis simples i incontestables, col·laborin sempre en el manteniment de la Constitució, dels bons costums i en la felicitat de tots. En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa com en el coratge dels sofriments materns, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l'Ésser Suprem, els drets següents de la dona i de la ciutadana.”