Sis setmanes sense acord

Ja fa un mes i mig que vam anar a les urnes a votar, temps suficient perquè els partits sobiranistes haguessin trobat la manera de gestionar els resultats de les urnes, que al cap i a la fi és la seva feina. Però no ha estat així i, sis setmanes després del 27-S, seguim amb la mateixa incertesa de la nit electoral: i què passarà, ara? La ciutadania ja ens fem càrrec de la complexitat del nou mapa polític, i majoritàriament hem estat molt respectuosos durant un mes i mig, però això no vol dir que no assistim amb angoixa, tristesa i una incipient indignació a aquestes sis setmanes de no-govern.

Amb motiu de la publicació d'un llibre que he fet conjuntament amb el jutge Santi Vidal he tingut darrerament l'oportunitat de fer actes a diferents ciutats del país i comprovar que el desconcert entre els sobiranistes és creixent, i que s'estén la sensació del “nosaltres hem fet els deures” (manifestacions, cues per votar en urnes de cartró, concentracions a places o a la porta del TSJC, bustiades i tot el que ha calgut) i ara els toca a ells posar-se d'acord si volen estar a l'altura. Si no es posessin d'acord estarien decebent les expectatives –i els somnis– de molta gent de bona fe.

Estic convençuda que això acabarà en pacte, per sort sempre ha estat així. Però mentrestant vivim moments històrics tan excepcionals com anòmals, com el que viurem demà quan el Parlament aprovarà la declaració més rupturista dels darrers tres-cents anys d'història sense tenir un govern que pugui afrontar l'immens repte que aquesta declaració comporta. I entrem de ple en una campanya electoral on els partits sobiranistes tindran com a principal punt del programa polític defensar un govern… que encara no existeix. Si hem esperat tres-cents anys és cert que ara no ve d'una setmana. Però sisplau, líders sobiranistes, no ens abaratiu el somni.