Paraules

Diu el Dr. Miquel Masgrau que les paraules afecten l'ànim, però també la salut del cos. Afirma que poden ser tòxiques o bé un antídot. Depèn. I l'Àlex Rovira sosté que la paraula sorprèn, commou, entendreix i emociona. I jo afegeixo que fereix, violenta i desestabilitza. Són ponts o dards. Depèn. Comparteixo el que diuen Masgrau i Rovira que les paraules poden curar-nos, calmar el dolor, reconduir els dubtes, les ràbies i les culpes, guarir les ferides, convèncer les pors, alliberar-nos. No puc estar més d'acord amb aquesta creença que el que diem, com i quan ho diem pot ser determinant per a la nostra salut, mental, emocional i física. I, per tant, crec també que la paraula escrita pot tenir els mateixos efectes beneficiosos. Fins i tot els més descreguts et podran reconèixer que potser no curen, però t'animen i et predisposen l'ànim a lluitar amb una injecció d'energia que pot ser determinant, vital, en segons quins casos. Sense anar més lluny, quan el meu fill de tres anys es fa mal, el consolem amb paraules de confort i li expliquem històries, gairebé improvisem contes per distreure'l i fer-li volar la imaginació lluny d'aquell tràngol no per fugir i evitar-lo sinó per donar-li eines que li permetin relativitzar aquell mal pas i contribuir a viure'l d'una altra manera, amb un somriure, per exemple, i així passa més ràpid. No el cures, però l'ajudes amb un estat d'ànim positiu i reforçat.I al cap d'una estona el mal ja no fa tant de mal. Això no treu, però, les cures convencionals que et guareixen de tot. Els faig aquesta reflexió només uns dies abans que es presenti una altra edició del llibre de La Marató. Aquest recull de contes i relats curts que des de fa vuit anys s'ha sumat a la causa que defensa aquesta iniciativa televisiva solidària. I que no pretén altra cosa que fer bo el que dèiem unes línies més amunt. Que si no curen, les paraules ajuden a curar, a facilitar uns ponts cap a una cura més eficient i eficaç. Que les paraules, dites o escrites, no són només paraules.