Premsa

Habi­tu­al­ment, quan l'Estat espa­nyol o Cata­lu­nya apa­rei­xen a la por­tada d'un diari com el New York Times, els mit­jans espa­nyols i els cata­lans es fan un ampli ressò de la notícia. És fàcil­ment com­pren­si­ble, atès que es tracta d'un dels dia­ris més potents i influ­ents del món. Sor­tir a la pri­mera plana del New York Times no és qual­se­vol cosa.

Per això pro­voca una certa sor­presa cons­ta­tar que la por­tada de paper del New York Times, en la seva edició inter­na­ci­o­nal, va dedi­car un espai molt con­si­de­ra­ble a una notícia que afecta i molt l'Estat espa­nyol sense que els dia­ris hagin reco­llit la infor­mació. Res.

Resulta que aquest mitjà tan influ­ent feia diven­dres una repas­sada de la situ­ació de la premsa espa­nyola. Ai! Par­lava de greus pro­ble­mes econòmics, que han llançat els periòdics de paper als braços de grans empre­ses. Par­lava de con­trol del govern cen­tral, de la llei mor­dassa i del con­trol de la ràdio tele­visió pública espa­nyola. Par­lava de des­ti­tu­ci­ons als grans dia­ris. I par­lava de capçale­res con­cre­tes. Capçale­res molt impor­tants on abans els peri­o­dis­tes somi­a­ven tre­ba­llar, però que avui hi ha qui, fart, llança la tova­llola i marxa. Par­lava de coses tre­men­da­ment impor­tants: de lli­ber­tat de premsa, de falta de cre­di­bi­li­tat dels prin­ci­pals mit­jans, de qua­li­tat de la democràcia en què vivim... Però no hem lle­git res de tot això a la premsa espa­nyola.

Pre­o­cu­pant. Molt pre­o­cu­pant. No és només el New York Times qui fa aquesta denúncia i en aquest mateix repor­tatge es recull la crida d'un obser­va­tori inter­na­ci­o­nal sobre la situ­ació de la lli­ber­tat d'expressió a Espa­nya.

Convé saber-ho més que res per tenir-ho pre­sent quan aquests dia­ris es dedi­quen a fer alar­mants diagnòstics sobre la situ­ació de la soci­e­tat, els mit­jans i les ins­ti­tu­ci­ons de Cata­lu­nya. I treure'n con­clu­si­ons.