Premsa

Habitualment, quan l'Estat espanyol o Catalunya apareixen a la portada d'un diari com el New York Times, els mitjans espanyols i els catalans es fan un ampli ressò de la notícia. És fàcilment comprensible, atès que es tracta d'un dels diaris més potents i influents del món. Sortir a la primera plana del New York Times no és qualsevol cosa.

Per això provoca una certa sorpresa constatar que la portada de paper del New York Times, en la seva edició internacional, va dedicar un espai molt considerable a una notícia que afecta i molt l'Estat espanyol sense que els diaris hagin recollit la informació. Res.

Resulta que aquest mitjà tan influent feia divendres una repassada de la situació de la premsa espanyola. Ai! Parlava de greus problemes econòmics, que han llançat els periòdics de paper als braços de grans empreses. Parlava de control del govern central, de la llei mordassa i del control de la ràdio televisió pública espanyola. Parlava de destitucions als grans diaris. I parlava de capçaleres concretes. Capçaleres molt importants on abans els periodistes somiaven treballar, però que avui hi ha qui, fart, llança la tovallola i marxa. Parlava de coses tremendament importants: de llibertat de premsa, de falta de credibilitat dels principals mitjans, de qualitat de la democràcia en què vivim... Però no hem llegit res de tot això a la premsa espanyola.

Preocupant. Molt preocupant. No és només el New York Times qui fa aquesta denúncia i en aquest mateix reportatge es recull la crida d'un observatori internacional sobre la situació de la llibertat d'expressió a Espanya.

Convé saber-ho més que res per tenir-ho present quan aquests diaris es dediquen a fer alarmants diagnòstics sobre la situació de la societat, els mitjans i les institucions de Catalunya. I treure'n conclusions.