Sectaris

La cadena d'atemptats de París s'ha volgut explicar amb una sèrie de llocs comuns que no tenen res a veure amb la realitat. Alguns d'aquests llocs comuns eren una explicació fa unes dècades, però ara ja han perdut tota la seva vigència.

Primer: el que va passar a París no té res a veure amb la misèria. La imatge d'una pobra gent oprimida que malviu a Orient i es revolta no té res a veure amb la realitat. El que hi ha al darrere és un grup limitat d'ideòlegs que vol establir el que ells anomenen el califat universal; és a dir, l'extensió de la seva particular visió de l'islam a tot el món. Començant pels territoris que havien format part de l'islam, com ara l'Al-Andalus, i que ara són en mans dels kuffar (infidels). Un Al-Andalus que arribava fins a la població de Narbona.

Segon: aquestes cèl·lules terroristes en particular, i el Daesh en general, funcionen com a sectes. Si es volen desmuntar hem de recordar com ho vam fer a Occident per posar fi a aquest fenomen tan estès als anys vuitanta. Les sectes eren un artefacte gràcies al qual el líder o guru s'enriquia prenent les propietats dels seus seguidors. Ara el que es pren són les vides. Les dels seus i les dels altres, però l'objectiu és el mateix: aconseguir el poder en la terra. La solució, doncs, no és fer inversions ni donar oportunitats en els territoris on neix el fenomen.

Els sectaris divideixen el món en dos: els que són amb mi i els que són en contra de mi. En aquest segon grup també inclouen els musulmans, que són la immensa majoria, que no els secunden. Això explica per què 8 de cada 10 víctimes de la brutalitat dels islamistes són musulmans.

Tercer: els atemptats són territori adobat per al cinisme. Al-Assad no pot sortir dient que ara sabrem com se senten els sirians, quan va ser ell qui va iniciar el conflicte disparant contra el seu propi poble desarmat. En tot cas, sabrem com se senten els israelians, que aborden els transports públics amb la por a les armilles explosives. La solució a Europa no pot ser la mateixa, però no oblidem que per als extremistes no lluitar per recuperar el seu territori, s'anomeni Al-Andalus, Israel o Romiyah (Europa), és una traïció.

La solució? Deixar-los sense els dòlars, que és el que busquen de debò.