La columna
Gibraltar
No sé com és que no els cau la cara de vergonya, als dirigents polítics que corren a besar la mà de qui, en aquesta nova representació de La vida es sueño, ha passat de registrador de la propietat a cap del govern de l'España, unidad de destino en lo universal. Si hem tingut, al novembre, dies de calor, els auguris per a les properes setmanes són d'un altre signe: farà fred. I en aquesta España resucitada molta gent no tindrà recursos per lluitar contra el fred –perquè es tracta d'un combat massa car–, un fet que incrementarà l'exclusió social a l'estesa pell de brau. El dels efectes sinistres de la pobresa, que per desgràcia no minva, sí que era un tema per convocar totes les forces socials i polítiques i mediàtiques del país. Però, com que som en temps de contesa electoral, els legítims projectes de futur de Catalunya estan servint de cortina de fum per amagar l'ou i fugir d'estudi. Diuen que la voluntat de molts catalans, desestabilitza. ¿I no desestabilitza més la dita llei mordassa, o les retallades en les polítiques de dependència o de memòria històrica, o d'ensenyament, després de la impúdica llei Wert?
M'agradaria publicar un opuscle amb les amenaces governamentals de tota mena, destinades a trencar les formes de vida catalana. Mira que n'han dit de grosses! Em fa gràcia que els hereus que votaven no a la Constitució del 1978, hagin convertit la dita carta magna en el tanc que ha de trinxar afanys històrics d'un segment notable d'un poble que, ja en temps de la perseguida Assemblea de Catalunya, demanava: “Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia”, i també poder-se pronunciar sobre els drets dels pobles a l'autodeterminació.
En el tal opuscle mereixeria un espai el fet que el gobierno hagi invocat el nom d'Europa en va, i amb to d'amenaça, quan la tal Europa continua silenciant les barbaritats del primer ministre d'Hongria, un dels països que rep més diners dels fons europeus.
¿Per què –i si volen ser coherents amb els seus orígens– no recuperen aquell crit que sentíem, tants i tants cops, en els moments més sinistres de la negra nit: Gibraltar para España? ¿No es tracta de salvar una tan invocada unitat territorial? ¿O és que ja consideren, els que corren, mesells, al mur de les lamentacions, bo i vessant llàgrimes per Catalunya, que Gibraltar ja no és español?