Agermanaments

El fet que per Fires es convidés la ciutat germana d'Albi a explicar les seves experiències tecnico-administratives fins aconseguir que la UNESCO declarés Patrimoni de la Humanitat el seu conjunt episcopal va representar no només una alenada d'optimisme i de realitat en la cursa de Girona per demanar quelcom semblant per al Call, sinó també la positiva certificació que l'agermanament entre ambdues ciutats segueix funcionant. Efectivament, des que l'any 1985 es va signar l'acord d'agermanament, les relacions entre la ciutat de l'Onyar i la del Tarn han passat alts i baixos però sempre s'han mantingut vives ni que sigui amb l'estand de promoció turística i de productes locals que Albi ha vingut portant gairebé cada any per Fires. Recordo que en una ocasió, crec que amb motiu de les celebracions dels actes d'agermanament, Girona va enviar-hi una centúria de manaies en una desfilada que va causar veritable sensació i, uns anys després, Albi va portar una mostra de cartells i pintures de Toulouse-Lautrec que per primera vegada deixaven les sales del Palais de la Berbie per instal·lar-se a la sala d'exposicions de la Rambla. Des de l'any passat, el govern municipal d'Albi té molts altres punts en comú amb el de Girona, començant per una alcaldessa jove, Stephanie Guiraud-Chaumeil, de 43 anys, que es va presentar també per una coalició de centre dreta, en aquest cas pel partit de Dreta Diversa (DVD), una formació que va aconseguir èxits remarcables en les darreres eleccions municipals franceses. És francament positiu que aquest agermanament, que tants esforços i temps hi va dedicar el regidor socialista Xavier Gassiot, continuï servint per apropar la gent i per aprofundir en el coneixement cultural, econòmic i social. Però si el francès continua viu, no tinc notícies que quelcom semblant estigui passant amb l'altra ciutat germana italiana. Si amb Albi les relacions sempre han tingut un substrat cultural i econòmic, les de Reggio Emilia es basaven molt especialment en l'intercanvi d'experiències en el camp educatiu i, molt particularment, en el desenvolupament de les innovadores propostes pedagògiques que Loris Malaguzzi va incorporar en la lògica educativa a través de pilars fonamentals per a l'aprenentatge com són l'atenció primordial en els propis nens, l'espai físic i les famílies. No sé si la distància geogràfica ha jugat una mala passada a aquest agermanament, però recordo que abans, fins i tot els viatges compartits eren un magnífic aprenentatge de relacions humanes.