Secret

No hi ha secret. Per això James Bond ha de fer pel·lícules vintage recuperant l'esplendor del passat. Si Oscar Wilde fos viu escriuria La decadència del secret, com va fer l'any 1898 amb la mentida.

El diàleg de Wilde sobre la decadència de la mentida entra en l'àmbit de l'art i la polèmica que travessa la renúncia a la bellesa per assolir la veritat. Si justament la capacitat de crear, transformant la realitat i fent-la més esbalaïdora, a força de meravelloses mentides, és una de les capacitats més extraordinàries de l'ésser humà!

La decadència del secret va lligada a l'era de transparència que ens toca viure. I que Francesc Torralba explora en el seu darrer assaig. Jo us explico el que tinc ara mateix a les mans. Hi tinc el document del Tribunal Constitucional en què avisa dels mals en què poden incórrer els nostres responsables si desatenen el marc espanyol. Però és que abans ja hi tenia l'informe del Consell d'Estat en què argumentava per allà on podia tirar Mariano Rajoy per tocar l'ànima dels guardians de l'essència constitucional. Alerta que també tinc el document del fiscal de l'Audiència adreçat als cossos policials presents a Catalunya, Mossos d'Squadra [sic] inclosos, animant-los a perseguir la sedició. I per tenir accés a tot això, als documents, no he hagut de ser membre de la Mesa del Parlament, ni conseller, ni mosso, ni guàrdia civil. Entrant a la xarxa, i llegint el diari, m'he pogut descarregar els originals. No hi ha secret, i com que el periodisme també ha perdut credibilitat, els mitjans donen la mostra d'allò que expliquen. Van començar els cuiners, explicant sense embuts les seves receptes, fent-ne llibres, documentals, programes de televisió. Encara recordo, bé recordo que els “Tadeos” que tenien una fonda a Sant Cugat, no deixaven anar el secret d'uns peus de porc celestials que feien. Si fos ara rai, entraria a la xarxa i em faria unes mans de ministre que servirien per signar la primera recusació que em passés pel cap. Contra Catalunya, és clar! Això sí que no té secret!