Reequilibri territorial social

Més enllà de les aspiracions nacionals que Catalunya assoleixi en el futur, és d'esperar una millora en el finançament. Fins i tot per a l'anàlisi més pessimista és un fet certa recuperació econòmica que es traduirà en un increment de la recaptació fiscal en el sistema de finançament urgent. La nostra proposta és un necessari reequilibri territorial en la inversió social. Catalunya pateix un notable desequilibri entre comarques que cal compensar en tots els ordres i també en el de la promoció de les persones. Es té consciència de la imperiosa necessitat de desdoblar l'N-340 a les Terres de l'Ebre i per ser clars a tot el seu traçat, es reivindica que l'autovia de l'N-II arribi a la Jonquera, acabant el traçat a les comarques de Girona. Tothom entén que si no es fa un manteniment de camins les inversions necessàries futures hauran de ser molt més elevades, però ens queda massa lluny aquella àvia del Pallars o de la Terra Alta.

El progressiu abandonament de pobles i llogarets, la manca d'oportunitats laborals que porta els joves a la gran conurbació de Barcelona està descapitalitzant Catalunya. La major capacitat econòmica que esperem ha de revertir en unes comarques que, en proporció, s'han implicat molt més en la reivindicació nacional i que ho necessiten per progressar amb el conjunt del país. Caldrà tenir en compte infraestructures, discriminacions positives a l'hora d'invertir en les àrees d'expertesa com l'agricultura al Pla de Lleida, o determinades especialitats en les quals puguin despuntar els hospitals comarcals o de referència en les demarcacions. Però caldrà fer tot el possible perquè els joves puguin créixer professionalment a les poblacions d'origen. S'ha de fer el possible perquè aquells que en van marxar puguin tornar-hi perquè tenen homòlogues prestacions socials i oportunitats de desenvolupament. Una fiscalitat favorable, suport directe objectiu i la creació d'àrees d'oportunitat que afavoreixin la sostenibilitat de projectes d'emprenedoria són imprescindibles per al reequilibri territorial.

I en l'àmbit social, l'oportunitat als metges de desenvolupar carreres professionals d'èxit, vinculats a nuclis de recerca globals amb els quals puguin treballar en equip. Convé el reforç dels estudis de secundària perquè instituts i escoles concertades puguin ser majoritàriament centres d'excel·lència, vinculant la formació professionalitzadora de forma flexible als requeriments propers. Cal donar suport al tercer sector social d'iniciativa local i al que hi pugui incidir i sobretot a la xarxa de serveis socials i de promoció de les persones. El transport públic ha de fer possible l'accés a les aules universitàries per a la gent gran, a conferències, així com al lleure educatiu. Convé estendre el model de centres oberts per a la infància en situació de vulnerabilitat social i endarreriment escolar. No es pot abusar d'una major solidaritat espontània entre el veïnat estalviant-nos la inversió social necessària.

L'Europa de la qual formem part té moltes regions rurals i sobretot una xarxa de ciutats mitjanes on tot és possible gràcies a una voluntat real de reequilibri territorial. Catalunya té camí a recórrer en l'àmbit social, avui volem posar el punt de mira en l'atenció i promoció de les persones més enllà dels barris de la metròpoli.