La història en directe

Imaginem per un moment que Junts pel Sí i la CUP s'entenen en el que s'han d'entendre, que això dóna llum verd a la investidura i que es basteix un govern estable per fer la independència. Imaginem que el procés avança segons el full de ruta en el vessant social, el vessant constituent i la desconnexió i previsible trencadissa institucional amb l'Estat espanyol. Imaginem per un instant que arribem al referèndum que haurà de ratificar la constitució de la nova república catalana. Imaginem això, que és l'objectiu que dos milions d'electors van avalar i portar democràticament al Parlament en forma de majoria absoluta. I després comprovem com hauran caducat moltes de les coses que s'estan dient abans, durant i sobretot després de les sessions d'investidura sense ‘fumata blanca'. D'Artur Mas, de ‘cupaires' insensats, convergents enrocats i republicans entregats, del bloqueig del procés, de ridículs, vodevils i pantalons abaixats, de desprestigi institucional, d'errors garrafals, de carreres polítiques acabades, de negociacions impossibles, de xantatges inacceptables, de fracàs de l'independentisme, de tantes i tantes i tantes coses més. Allò que “la història posarà cadascú al seu lloc” no és un tòpic, és una certesa i es conjuga en futur, justament perquè la distància i la perspectiva són imprescindibles per valorar honestament i encertada els fets. Retransmetre en directe la història exigeix molta més descripció que valoració, just el contrari del que majoritàriament veiem, escoltem i llegim aquests dies al voltant del procés polític a Catalunya. On està escrit que la investidura a la primera serà més solvent que a la tercera? Qui garanteix que anar a eleccions esgotaria el procés sobiranista, tal com es diu, si segons l'últim CEO creixerien la CUP i la majoria independentista, per sobre del famós 50% de vots? La realitat és que molt del que circula té tan poca credibilitat com un pacte d'investidura amb els “comunistes” avalat per Duran i Lleida.