Franco i Girona

Fa pocs dies es varen com­plir els 40 anys de la mort del dic­ta­dor Fran­cisco Franco, una efemèrides que varen reco­llir tots els mit­jans de comu­ni­cació atesa la rea­li­tat històrica del fet i els can­vis que es varen pro­pi­ciar arran del seu traspàs. En alguns casos, es va apro­fi­tar per fer algun tre­ball sociològic rela­ci­o­nat amb l'interès i/o conei­xe­ment que del per­so­natge en té avui en dia la joven­tut. El resul­tat fou la cons­ta­tació del des­co­nei­xe­ment que els joves (i ja no tan joves) tenen d'aque­lla època de fos­cor, de repressió, de manca de lli­ber­tats. A l'expo­sició Girona en època con­tem­porània, que hi ha ins­tal·lada al Museu d'Història de Girona, s'hi pro­jecta un docu­men­tal amb les imat­ges del Cau­di­llo bai­xant les esca­les de la cate­dral i fent un pas­seig en cotxe per alguns car­rers del barri vell. El repor­tatge cor­res­pon al 17 de maig de l'any 1960, la dar­rera vegada que Franco va visi­tar Girona, però allò que motiva una reflexió és la con­tem­plació de tants cen­te­nars de giro­nins acla­mant el dic­ta­dor. Recordo que en aque­lla ocasió, als alum­nes de l'escola on jo anava ens varen donar una ban­de­reta i ens varen fer anar a la car­re­tera Bar­ce­lona per fer-la one­jar al pas de la comi­tiva ofi­cial. Nosal­tres, és clar, no en teníem ni idea, de qui era el per­so­natge que ens visi­tava. Ens limitàvem a moure la ban­de­reta com ens havien ense­nyat i feina feta. Però les imat­ges del vídeo del Museu d'Història ens diuen que eren molts els giro­nins que cele­bra­ven aque­lla visita, l'aplau­dien, feien cos­tat al règim. A Girona hi havia mol­tes famílies que com­bre­ga­ven amb el fran­quisme, però és evi­dent que tan bon punt es va morir Franco, varen des­a­parèixer o es varen difu­mi­nar en una boira espessa de volun­tari oblit. Alguns varen entrar en política de la mà d'Ali­anza Popu­lar (ante­ce­dent del PP), d'altres a través de la UCD i no pocs alcal­des fran­quis­tes s'aixo­plu­ga­ren sota el parai­gua de Con­vergència i Unió, la coa­lició de dre­tes i naci­o­na­lista que va néixer impul­sada per qui en fou el seu líder durant molts anys, Jordi Pujol i Soley. Ha pas­sat temps però és bo no obli­dar la ferotge repressió i els afu­se­lla­ments que decre­tava sense manies aquell que ens va visi­tar l'any 60 acla­mat per la mul­ti­tud. I els que interes­sa­da­ment cer­quen un impos­si­ble equi­li­bri en la barbàrie dels dos bàndols enfron­tats, con­vin­dria que lle­gis­sin el magnífic tre­ball de Paul Pres­ton El holo­causto español, on tro­ba­ran els neces­sa­ris ele­ments de reflexió entorn d'aquest trist pas­sat de la nos­tra història.