Opinió

Canvi de model a la Xina

La facilitat amb què l'economia xinesa pugui consolidar aquest canvi de model és de gran importància per a l'economia global

Abans de la crisi glo­bal ini­ci­ada el 2008, l'eco­no­mia xinesa crei­xia a taxes supe­ri­ors al 10% anual. Els prin­ci­pals motors d'aquest crei­xe­ment eren les expor­ta­ci­ons i la inversió empre­sa­rial. Una bona part de tots els béns que produïa eren per expor­tar o maquinària i béns d'equip perquè les empre­ses seguis­sin aug­men­tant la seva capa­ci­tat pro­duc­tiva. Els altres dos pos­si­bles motors del crei­xe­ment a curt ter­mini d'una eco­no­mia, el con­sum de les famílies i la des­pesa de l'Estat, tenien un paper molt secun­dari. L'any 2013 la inversió en béns d'equip repre­sen­tava un 48% de tota la pro­ducció.

Les auto­ri­tats polítiques van deci­dir, en aquest punt, fer un gran canvi d'estratègia. Un canvi que era neces­sari tant per a l'eco­no­mia xinesa com per a l'eco­no­mia mun­dial. A escala glo­bal, l'ingent volum d'expor­ta­ci­ons xine­ses cre­ava impor­tants desa­jus­tos, ja que supo­sava un gran volum de pro­ducció per al qual la demanda glo­bal es que­dava curta. Els països desen­vo­lu­pats con­su­mien grans quan­ti­tats de pro­duc­tes xine­sos i no gene­ra­ven prou demanda per als pro­duc­tes de les seves pròpies empre­ses, les quals cre­a­ven menys llocs de tre­ball, cosa que feia aug­men­tar l'atur i resul­tar en un crei­xe­ment escàs. A escala glo­bal, o bé sobrava pro­ducció o bé fal­tava demanda.

La res­posta seria més aviat la segona: man­cava demanda. En con­cret, man­cava demanda als països emer­gents, i par­ti­cu­lar­ment a la Xina, que apor­ta­ven molta pro­ducció a l'eco­no­mia glo­bal però un con­sum molt menor. Àsia produïa (molt més del que con­su­mia) i els Estats Units i Europa con­sumíem (molt més del que produíem). Un món dese­qui­li­brat. I aquest model repre­sen­tava també un pro­blema per a la soci­e­tat xinesa. Després de més de dues dècades de gran esforç pro­duc­tiu, mili­ons de per­so­nes havien dei­xat de ser pobres, però, en canvi, el seu nivell de vida era encara molt baix com­pa­rat amb el dels països occi­den­tals. Sem­blava arri­bat el moment de començar a millo­rar el nivell de vida de les per­so­nes, d'engran­dir les clas­ses mit­ja­nes. Aquest objec­tiu es va esmen­tar ja explícita­ment al pla quin­quen­nal del 2011. Per moure's en aquesta direcció calia un aug­ment del con­sum de les famílies i un aug­ment de la des­pesa pública per pro­veir ser­veis públics, alguns de tan essen­ci­als com són ara la sani­tat i l'edu­cació. Calia, doncs, fer fun­ci­o­nar amb més força els dos motors de crei­xe­ment menys usats fins ales­ho­res: el con­sum i la des­pesa pública. I la lògica con­seqüència d'això: dis­mi­nuir la potència dels que fins ales­ho­res havien estat els impul­sors del crei­xe­ment, les expor­ta­ci­ons i la inversió empre­sa­rial.

Però la taxa de crei­xe­ment que es pot asso­lir de manera natu­ral basant-se en el con­sum i la des­pesa pública és bas­tant menor que la que s'asso­lia amb la força enorme de les expor­ta­ci­ons. Unes expor­ta­ci­ons que ana­ven arreu del món amb gran faci­li­tat, a causa dels menors cos­tos labo­rals, fis­cals i medi­am­bi­en­tals que hi havia a la Xina en com­pa­ració amb els països desen­vo­lu­pats. Els res­pon­sa­bles de l'eco­no­mia cre­ien que el nou model por­ta­ria taxes de crei­xe­ment del 7%.

El canvi de model es va ini­ciar ja fa més de dos anys, i està pre­sen­tant algu­nes difi­cul­tats. En la pri­mera mei­tat d'aquest 2015, l'eco­no­mia xinesa crei­xia a una taxa anual de només el 5%. Com a res­posta, el Banc Cen­tral ha imple­men­tat mesu­res per tor­nar a incre­men­tar el flux de crèdit i el govern ha acce­le­rat el ritme de des­pesa pública i sem­bla que en aquesta segona mei­tat s'apropa ja al 6,5% anual.

La faci­li­tat amb què l'eco­no­mia xinesa pugui con­so­li­dar aquest canvi de model és de gran importància per a l'eco­no­mia glo­bal. Si ho acon­se­gueix sense dal­ta­bai­xos, els països desen­vo­lu­pats podrem créixer més i gene­rar més llocs de tre­ball. Si en canvi apa­rei­xen pro­ble­mes, l'ano­me­nat esce­nari de hard-lan­ding, neces­si­ta­rem més temps per tor­nar a les taxes de crei­xe­ment prèvies a la crisi i per recu­pe­rar els llocs de tre­ball des­a­pa­re­guts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia