Mentiu

Digueu-me malpensada: no m'acabo de creure que de debò el PP pensa abaixar impostos si guanya. Un vell estratagema que –ja ens hem fet grans– no arriba ni a argúcia electoral. Sí, digueu-me malpensada, però, ¿no trobeu que és molta casualitat que hagin trobat terroristes gihadistes just a Catalunya i just a pocs dies de les eleccions espanyoles? Ja veurem si hi ha proves, però tot fa pensar que és la compensació per haver denegat l'ajuda bèl·lica al senyor Hollande. Sí, torneu-me a dir malpensada, però la cara d'extrema satisfacció de Soraya Sáenz de Santamaría era tan i tan acusada que semblava que sobreactuava. Potser té raó Mas-Colell, i, tal com va declarar, no és que vulguin humiliar Catalunya (que sí que ho volen), és que no tenen els diners, i no poden fer el paperàs davant Brussel·les en plena campanya electoral.

I les enquestes? Nar-hi nant, nar-hi nant, que feia La Trinca. Totes ens assenyalen com a eterns perdedors, però ara per ara, oh estimats i incrèduls amics, la majoria la tenim els independentistes, i oblidar-ho és tergiversar, marejar la perdiu i amagar-se a la llotja del Bernabéu quan el Barça apallissa els nens blancs.

Crec que estem sobre una muntanya de mentides, d'excuses, de tergiversacions i de fugides d'estudi, per amagar que “España no va bien”, que la gestió del PP ha estat greument funesta, que els reis de la corrupció són els de la gavina i que Montoro és un titella engrescat pel paperot que li toca fer.

Serem independents i s'hauran acabat les comèdies. Ara bé, serem un país normal: amb dretes i esquerres, amb delinqüents i gent honrada, amb espanyolistes i universalistes, amb totxos i gent de talent. Com tots els països del món. Tot i això tindrem la fortuna de ser lliures. I que la triple S se'n mofi dient que ara sí que fem bondat ens mou a preguntar-li: em pot dir vostè, oh gran Soraya!, per què ara fem bondat i la setmana passada no en fèiem? És que tinc curiositat, sap vostè?