Empat tècnic

La darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió diu, amb totes les prudències que identifiquen aquest organisme, que Esquerra Republicana i Democràcia i Llibertat seran les formacions més votades el 20 de desembre. I que empaten tècnicament en intenció de vot. A l'entorn de deu diputats per a cadascuna. Un pèl a favor dels republicans. La notícia dóna una mica d'ales i moral a l'independentisme, que podria superar en escons les altres opcions. Les unionistes i les de ni sí ni no però vés a saber què. També permet un cert marge d'alleujament arribar a urnes amb la sensació demoscòpica que Ciutadans no serà la força més votada a Catalunya. Mel de romer. L'independentisme es pot refer més després del primer i per ara calamitós assalt si almenys conserva la sensació d'hegemonia. Si els equilibris es mantenen i la majoria es decanta cap al sobiranisme, això és pa. Pa contra les penes. Les eleccions espanyoles a Catalunya tenen també un darrer sentit. El sentit de saber quin dels dos grans partits independentistes aconsegueix més suport. Això és important. Si hi ha eleccions al març, l'independentisme pot arribar-hi com fins ara, amb una llista unitària liderada per Mas, o en opcions separades. Si Esquerra guanya les eleccions el 20 de desembre, és lògic pensar que no es resignarà a repetir fórmula i paper secundari. Per tant, i encara que sembli aspre, les urnes del Congrés també poden decidir el pròxim president de la Generalitat. El que haurà d'entomar el repte del segon assalt.