Prohibir

De tant en tant se senten veus a Madrid que asseguren que la culpa de tot el que està passant a Catalunya és ben bé dels successius governs d'Espanya.

No llancin coets encara, que la cosa no va per on es pensen. No estan reconeixent que al nostre país creix el nombre de sobiranistes perquè Espanya ens ha maltractat i ens humilia, i a sobre ens acusa de victimistes. No. Aquestes veus afirmen que allò que van fer els governs del PP i del PSOE de comptar amb els vots dels catalans per tirar endavant les lleis i la modernització de l'Estat va ser un greu error.

Sembla, segons aquestes veus que ressonen a les cavernes més fondes, que els catalans vam aprofitar l'oportunitat per fer-nos la barba d'or i aconseguir tot de privilegis. El fet que aquests suposats privilegis deixessin de ser-ho perquè es van atribuir també a la resta de comunitats del territori és irrellevant. No deixem que la realitat ens destorbi en el nostre objectiu, que es reconstituir l'Espanya una.

Davant allò que ells consideren un desafiament inacceptable han construït un argumentari barroer que, sorprenentment –o potser no–, té l'aval de juristes. Aquest argumentari defensa que unitat d'Espanya és igual a democràcia. Que si es trenca la unitat també entra en fallida la democràcia. De la qual cosa es dedueix que tots els països que han assolit la independència a les últimes dècades, no són demòcrates, oi?

Què es pot fer per aturar la independència? ¿Oferir un projecte engrescador que vagi més enllà dels grans principis i les grans paraules amb les quals no es genera ni un lloc de treball? No. Es dóna com a gran solució la de sempre –sembla que l'única, a Espanya– que consisteix en la prohibició.

¿Que hi ha partits que, des del seu punt de vista, treballen no pel dret a decidir sinó per destruir Espanya i la seva sacrosanta Constitució? Doncs res, home: es modifica la llei de partits per fer-los fora. És igual que defensin les seves idees pacíficament.

No ho faran, és clar. Perquè, si ho fessin, quan el recurs arribés als tribunals europeus, aquests s'adonarien de l'autèntica talla moral d'Espanya i avalarien l'interès dels catalans de marxar com més aviat millor.