La Raghat ara i aquí

La tragèdia dels refugiats de Síria va tenir, per uns dies, identitat. Aylan Kurdi, el nen de tres anys mort en una platja turca, va remoure consciències a les sobretaules d'arreu del món. Però la indignació va durar uns dies, només. L'opinió pública el va plorar abans d'oblidar-lo i, mentrestant i després, la Unió Europea va continuar demostrant la seva incapacitat per protegir i acollir els que fugen de la barbàrie. A finals d'octubre, una setantena de nens com l'Aylan havien mort ofegats davant de les costes gregues segons l'organització Save the Children. L'hivern, com s'imaginen, ho complica tot. El fred paralitzant, la mar brava, la mort negra. Una quarta part dels refugiats que arriben a Europa són nens. Ara al club dels 28 es parla de suspendre Schengen durant dos anys. Afalaga Turquia amb promeses d'entrada a la Unió i apila els bitllets: 3.000 milions d'euros perquè ni un sol refugiat més arribi al Vell Continent. Rússia acusa públicament Erdogan de comprar petroli a Daesh, en un doble joc diabòlic que acaba nodrint els gihadistes que atempten a París mentre fa la seva guerra contra els kurds, però que la comunitat internacional ja coneixia.

El cas és que Putin ens porta a la Raghat, un Aylan com tants altres, però que va morir a la terra que concentra la ira i la indignació internacionals, crits de revenja i una hipocresia eixordadora. The Guardian en rescatava ahir la història , en un d'aquells reportatges que, com les fotografies de Nilufer Demir, haurien de poder aturar-ho tot l'endemà del primer bombardeig britànic aprovat per la Cambra dels Comuns. La Raghat tenia cinc anys i li encantava cantar. La seva mare en guarda fotografies fetes deu minuts abans de l'estrèpit de les bombes russes. Somriu amb les ungles pintades, juganera, sense intuir la mort. Havia tornat a Síria només per sis dies. Era octubre: els atacs russos contra l'oposició d'Al-Assad van matar 295 civils. Rajoy, enfeinat amb el 20-D, no vol saber-ne res, de la Raghat. Defuig el debat ètic, polític i geoestratègic de la guerra i el gihadisme, i es mira el melic pel temor que un nou 11-M li faci perdre La Moncloa. Ara i aquí és dissabte; els nens juguen tranquils i els pares fan el vermut.