Regals

Ja ha arribat aquella època de l'any en què tots conjugarem de forma activa o passiva el verb regalar. Però en aquesta ocasió, gràcies al president espanyol, que ens ha obsequiat amb unes eleccions abans de Nadal, és molt possible que hi hagi moltes persones que conjuguin el verb regalar en el seu altre significat. Sí. Perquè regalar també vol dir regalimar, relliscar, deixar córrer. I no és cap secret que hi ha molts catalans a qui els rellisca aquesta convocatòria electoral del dia 20. Per això, Gabriel Rufián, cap de llista d'ERC, considera que si no votem, regalarem la imatge de Catalunya a Albert Rivera. Rufián ho diu perquè hi ha moltes persones, moltes, que no saben si han d'anar a votar. I si hi van, es pregunten per què hi van, i a qui voten. És lògic que aquestes persones, que legítimament dubten de si dipositar o no la seva voluntat dins l'urna, no vulguin regalar res a ningú. I no ho volen fer perquè justament creuen que amb Catalunya no s'hi juga. Prou que s'hi ha jugat. Massa. I no saben a què treu cap anar a Madrid si ja ens han dit que no ens volen escoltar. I perquè crec que com que no els rellisca, gens, no els regala gens, el que podria passar tant si hi van com si no hi van. No estan per festes. I els regals es porten a les festes o es fan a aquells que s'ho mereixen per la feina feta. Pensar que si s'hi ha d'anar és perquè no sabem què passarà a casa nostra, on tot està empantanegat encara que sembli encarrilat, fa venir ganes de deixar-ho córrer, de dimitir com a ciutadà que té el deure de collar els seus representants polítics. Malgrat això, no estan disposats a regalar res perquè els importa el seu futur i el dels seus, perquè no volen deixar cap regal enverinat als seus fills i néts. N'estan tips, de relliscades, dubten si han d'anar a votar perquè no els rellisca, perquè els importa i perquè no volen sentir-se enganyats. Al final, però, complirem la tradició i embolicarem molts vots amb dubtes, pors i il·lusions, com si fossin regals.