Fem Estat

Cata­lu­nya ja té estruc­tu­res d'Estat. Una d'elles és l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans (IEC). Cre­ada el 1907, és una cor­po­ració pública i neu­tral, vigent i vigo­rosa, con­so­li­dada i fecunda, activa, inno­va­dora, empre­ne­dora. Ho prova ara que hagi enge­gat, per segon any, una ini­ci­a­tiva de dina­mit­zació de la llen­gua cata­lana; una cam­pa­nya que rut­lla amb els suports de l'Obser­va­tori de Neo­lo­gia de la UPF i de Cata­lu­nya Ràdio. És la con­vo­catòria del con­curs per triar “la paraula nova de l'any”. Fins al 15 de gener es poden enviar neo­lo­gis­mes can­di­dats a gua­nyar el reco­nei­xe­ment com a mot carac­terístic de la cons­tant rege­ne­ració de la llen­gua viva. El terme esco­llit el 2014 fou este­lada. El pro­grama El neo­lo­gisme de l'any arren­glera l'IEC amb pro­pos­tes anàlogues pro­mo­gu­des per edi­to­ri­als angle­ses (Cham­bers, Oxford o Mer­riam-Webs­ter's). Aques­tes afi­ni­tats inter­na­ci­o­nals s'adi­uen amb el pro­jecte de progrés que va dis­se­nyar Enric Prat de la Riba en fun­dar l'IEC. El seu dic­ta­men ini­cial (1907) segueix el model de l'Ins­ti­tut de França, cen­tre d'estu­dis repu­blicà, sobri, com­pa­ti­ble amb anti­gues i vene­ra­bles acadèmies. La missió que el nos­tre pri­mer esta­dista enco­manà a l'IEC era “l'orga­nit­zació de tot el que es refe­reix a la cul­tura genuïnament cata­lana”. Per damunt de tot, la llen­gua, en cons­tant evo­lució. La Secció Filològica de l'IEC des­plega aquesta tasca amb les altres sec­ci­ons i amb el propòsit d'inte­grar les pal­pi­ta­ci­ons del temps, com diria Xènius, res­pecte a la parla reno­vada pels mit­jans de comu­ni­cació i la vida quo­ti­di­ana. Per aquesta raó la incor­po­ració de mem­bres a l'IEC no obe­eix als requi­sits de l'admi­nis­tració uni­ver­sitària ni als sis­te­mes de jerar­quit­zació fun­ci­o­na­rial. En matèria de vita­li­tat de la llen­gua és sig­ni­fi­ca­tiu que la mei­tat dels fun­da­dors de l'IEC fos gent de premsa (Miquel dels S. Oli­ver, Pere Coro­mi­nes, Josep Pijoan, Puig i Cada­falch), i que ara a la filològica hi hagi peri­o­dis­tes, escrip­tors i pro­fes­si­o­nals de l'idi­oma. Un Estat ha d'enro­bus­tir la seva llen­gua mit­jançant eines com l'Ins­ti­tut. El pre­si­dent Prat bas­tia estruc­tu­res d'Estat sense dir-ho.