Full de ruta
Calendari
En la campanya de les anteriors eleccions, el Partit Popular va prometre que eliminaria els ponts festius per aconseguir més “eficiència laboral” i “competitivitat”. Després de quatre anys, què tenim? Han vist el calendari de l'any 2016? D'aquí a un any, si no hi ha cap canvi pel mig, alguns hauran pogut plegar de la feina el 2 de desembre a la tarda i s'hi reincorporaran el 12, gràcies a un macropont. I, encara que no ho sigui, l'alternança de dies festius haurà destarotat fàbriques, serveis, escoles i la pau familiar. I aguanta, que ja tenim el Nadal a tocar.
Sembla que el Partit Popular no ha tingut temps d'enllestir la reforma. I de qui és la culpa? M'imagino, o això és el que va passar el 2014, que, menys als autèntics responsables, dispararan contra els de sempre. Si és que disparen. Primer de tot, la culpa serà de les comunitats autònomes, que no volen modificar els seus calendaris. Sí, com si el dia de la Constitució i el de la Puríssima tinguessin una gran requesta a Catalunya. Després, la culpa és de l'Església. Ja se sap: Espanya és un país laic, sí; però això no vol dir que hàgim d'irritar el clergat movent festes.
El que hi ha al darrere és la mateixa resistència al canvi que impedeix que Espanya, de la qual encara depèn administrativament Catalunya, adopti d'una vegada l'horari europeu, que permetria conciliar molt més la vida laboral i la familiar, i que ajudaria a incrementar la productivitat. Perquè ja ho saben: passar més hores a la feina no vol dir ser més productiu. Això ja fa anys que ho saben a molts països europeus.
El que influeix de debò és la pressió del sector turístic, que aporta una part gens menyspreable del PIB de Catalunya i d'Espanya. Si matem els ponts i els macroponts, sobretot el de desembre, posem en risc els ingressos de bona part de la indústria del turisme, i no només els de les estacions d'esquí, sinó els de moltes altres activitats creixents. Aquesta és la gran hipòtesi.
Però la demanda sempre s'adapta a l'oferta, i ho fa bé. Recorden quan es va prohibir el tabac als bars i els restaurants? Quants milers i milers de llocs de treball havíem de perdre? I se n'han perdut, però no ha estat per la prohibició del tabac, sinó per la crisi. Així doncs, qui s'atrevirà a posar seny al calendari? Els d'ara, segur que no.