Seguirem
Us en recordeu? Vam guanyar. Vam obtenir els millors resultats de la història el passat 27 de setembre. Sembla que faci cent anys d'aquella votació inoblidable. Però no, aquella victòria difícil, lluitada i tan desitjada forma part del nostre patrimoni, és el nostre present i el futur més immediat, i no podem renunciar-hi. Ara bé, el soroll ha envaït els debats i ja és gairebé inviable discernir entre la informació i la confusió interessada. Ahir semblava que l'acord era impossible, avui vés a saber i demà ja ho veurem. Cada vegada que hi parem atenció, veiem algun polític maldestre que fa retrets amb qui ha de signar un pacte necessari i estratègic, desgastant innecessàriament la majoria d'un poble que vol un estat independent. Una majoria que, recordem-ho, va votar de forma inequívoca, que va crear una direcció, que el més lògic seria dur-ho a la pràctica de forma honesta i clara. Allargant la mà i amb tot el convenciment possible. Això seria el més coherent; tanmateix, ja sabem que les coses no són senzilles, que tot necessita el seu temps i que la hipòtesi que tot surti malament no deixa de ser una possibilitat. Ho sabem, però no ens resignarem… Mai ho hem fet i tampoc ho farem ara.
Us en recordeu? Vam guanyar, després de manifestacions multitudinàries, després de signar mil manifestos, després de tot i més, perquè ho hem fet tot i ho seguirem fent fins que faci falta fer-ho. No ens cansarem, que no pateixin. Contra el pessimisme crònic, contra el no hi haurà acord, contra l'estem condemnats a la derrota, continuen dempeus les esperances de centenars de milers de persones, no en tingueu cap dubte, seguim i seguirem. I seguirem amb entusiasme cada dia, alliberats ja de pors i de renúncies. Amb tota la convicció del món que volem fer i farem el camí que ens manca. I el farem, malgrat tot, amb un somriure d'orella a orella. Amb l'alegria dels que estimen el futur.
Per ara, seguim esperant que els lideratges que hem escollit ens portin allà on hem votat. Ara bé, si aquests líders no troben la manera d'executar els anhels i el mandat popular, doncs en trobarem d'altres que, probablement, tindran més encert. No és cap trauma, tot al contrari. Quan es tanca una porta, se n'obre una altra i si tenim uns teòrics líders que no saben liderar aquest procés, senyal que no eren els adequats. Els canviarem. I si ens desfan les esperances, gràcies per tot i hi tornarem, amb les ferides obertes, però hi tornarem cada dia, amb energies renovades, amb més força, perquè, de ben segur, el mandat popular no anava de persones, ni de líders messiànics, ni tampoc anava contra ningú. Siguem clars: els que vam votar, en general, volíem guanyar i, entre tots, vam guanyar. I per això, com que la lògica normalment s'imposa hi haurà l'acord que ens fa falta, trobarem el camí i encertarem a fer els passos que hem demanat que es facin.
Com sempre, seguim i seguirem sent optimistes, perquè sense optimisme no hauríem tingut l'energia per arribar fins aquí ni tindríem prou energia per cloure aquest procés. D'aquí uns anys, quan ens ho mirem amb perspectiva, ni ens en recordarem, d'aquests obstacles. Endavant, seguim i siguem la ploma que signa els acords, l'agulla que fa teixir complicitats, l'abraçada càlida que fa falta per commoure els més incrèduls. Us en recordeu? Fa uns anys aquest camí era una utopia, ara és un projecte viable i aviat serà una pàgina de la història.
