El gran cacau

La campanya electoral de les mal dites eleccions “generals” s'ha envescat i s'ha embrutat. Són aquestes unes eleccions “diferents”. Tan diferents, que les enquestes van “com cagalló per sèquia”. Una dita immillorable. La saviesa popular és imbatible. A Espanya els partits “vells” i els “nous” pugen i baixen, bipolars, en les enquestes. Sembla que pot guanyar Rajoy, però PP, PSOE, Podem i Ciutadans van amunt i avall follament en la intenció de vot. Aquell que avui sembla que rebentarà la banca passa demà a la insolvència total. Diuen que és la tele qui en té la culpa. I per la tele trauen cresta els uns i els altres en debats, duels a dos, interpretació de danses exòtiques, karaokes, concursos d'aizkolaris i recitació de poemes escolars. Molta profunditat té la cosa. El públic s'ho mira entre estupefacte i divertit, i les xarxes socials bullen amb cada nova ocurrència. A Catalunya sembla haver-hi un pentaempat entre Democràcia i Llibertat, Esquerra Republicana, En Comú Podem, Ciutadans i el PSC. El “vot dual” ha rebrotat i sembla bastant difícil que l'independentisme s'emporti, com en les darreres eleccions al Parlament, el vot a l'aigua. Caldria que Convergència i Esquerra sumessin 24 diputats per repetir la gesta. Santa Demoscòpia no els acompanya. Enmig de tot el vesper l'única cosa que queda clara és que, si Rajoy aconsegueix ser investit president, més li valdria a l'independentisme no fer el ridícul. Perquè la pedra que li plourà del cel tindrà la grandària d'un meló.