Encara els passa poc

Catalunya és un caos desordenat. Espanya, no. Espanya és un desordre caòtic. Amb una altra diferència. La Generalitat és una diputació intervinguda. En podríem prescindir i no passaria res. Per això hi ha tanta gent que se'n vol anar. Gent digna i presobirana voldrien ordenar finalment el seu futur. Catalunya, doncs i per ara, es pot permetre el luxe d'estar tres mesos sense govern. O dos anys. Com que no té prima de risc, ni s'alteraria. La prima de risc catalana és l'espanyola, perquè és el govern espanyol –l'Estat, coño!– qui es fa càrrec del deute públic de la Generalitat. A la salut dels contribuents catalans. Espanya no es pot permetre aquests luxes. Si falla, la fan entrar en fallida. Per això, el debat entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez els hauria de fer molta por. Tot va ser una catàstrofe. Començant pel maquillatge, que els ressaltava defectes, i acabant pel moderador, que hi intervenia amb vocació de forense difunt. El debat feia por perquè el PP i el PSOE penen problemes irresolubles. El PSOE no trau cap en la crisi de la socialdemocràcia europea. El PP és incapaç d'equilibrar la seva ànima de dreta amb la seva ànima d'extrema dreta. I es decanta cap a l'autoritarisme d'espadón. Per acabar-ho de malmetre, tots dos partits mantenen un líder que sembla un regal de l'enemic. Rajoy és un regal del PSOE i Sánchez, del PP. Tot això només pot empitjorar. Els remeis –Rivera i Iglesias– semblen més aviat un regal del dimoni. Aquesta gent no se'n sortirà. Salti qui pugui!