Opinió

De set en set

L'efecte

Diu­menge que ve vota­rem. Dilluns –pot­ser ja diu­menge al ves­pre– començarem a par­lar, doncs, de resul­tats i de pac­tes, i no de can­di­dats que ens han sorprès i dels seus efec­tes. Fins ara, però, allà on no han arri­bat les enques­tes hi han arri­bat els efec­tes. Amor­tit­zats en altres elec­ci­ons els efec­tes Pablo Igle­sias o Albert Rivera, els mit­jans supo­sa­da­ment més pro­gres­sis­tes i amb més mit­jans de casa nos­tra han par­lat tant com han pogut de l'efecte Colau. No han dit res, és clar, de l'efecte Rufián. Pot­ser perquè no ha fet tant d'efecte. I menys pot­ser, però jo diria que més pro­ba­ble­ment, perquè és a Rufián, a Homs i a l'inde­pen­den­tisme en gene­ral a qui volen aba­tre. No podien par­lar, natu­ral­ment, de l'efecte Duran o de l'efecte Fernández Díaz. Hau­rien fet riure. Un i altre sem­blen tan eterns com l'anti­cicló i, a hores d'ara, fan tan poc efecte com el Senat. Des­car­tada per avor­rida Carme Chacón, ja només que­dava, doncs, l'Ada Colau. Hi havia, és clar, també en Girauta. Però, tot i que pot molt ben pas­sar que ell i que el seu par­tit tin­guin molts vots, a casa nos­tra –i jo espero també que a la dels veïns– tenen un sos­tre més aviat baix. Com la puja de les pen­si­ons del PP, per enten­dre'ns. L'Ada Colau, doncs, ja els ha anat bé. Han dis­si­mu­lat tant com han pogut aque­lles seves decla­ra­ci­ons sobre Madrid i la capi­tal dels cata­lans, i ens l'han pre­sen­tada quasi com si encara poguéssim tro­bar-la en una mani­fes­tació con­tra l'Ajun­ta­ment. Pot­ser amb prou raó, més d'un dels que con­tro­len aquells mit­jans tan pro­gres­sis­tes i tan d'esquer­res pensi ara que, si a Europa han aca­bat domes­ti­cant els de Syriza, també a Cata­lu­nya i a Espa­nya es poden domes­ti­car la Colau i Podem. És veri­tat que això també es podria fer amb molts inde­pen­den­tis­tes. Però abans se'ls hau­ria de donar la inde­pendència. I això és un preu massa alt. Amb Podem o amb la Colau, en canvi, sem­bla que tot ple­gat aca­barà essent més sen­zill. Hi ha pre­ce­dents, a més. I molts dels que ara els vota­ran poden aca­bar accep­tant tan fàcil­ment les rebai­xes poste­lec­to­rals com van aca­bar accep­tant-les altres que també eren d'esquer­res i que pot­ser fins i tot siguin els seus pares. Ja sé que puc equi­vo­car-me, però tot això pot pas­sar. I sí. A mi, la Colau em fa aquest efecte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia