Destrosses territorials

Les comarques gironines són un territori escarpat i tortuós, enclavat en unitats de relleu tan imponents i singulars com ara el Pirineu, les serralades prelitoral i litoral, la serralada transversal i la depressió prelitoral. Un territori articulat entorn de les conques del Ter i el Fluvià, rius que s'obren pas entre massissos i contraforts i dibuixen unes valls fèrtils i amables.

Comarques que han estat modelades també pel pes de la història, que hi ha anat dibuixant un paisatge heterogeni i aspre, fruit de múltiples processos s'han format successives capes que han imprès personalitat i singularitat al territori. Una terra amb història que ha arribat fins als nostres dies.

Aquest patrimoni és una de les principals fonts de riquesa que tenim, però malauradament l'estem destruint poc a poc. S'està esllanguint sota les tones de formigó, acer i asfalt que els especuladors i els governs irresponsables hi estan abocant.

En aquest país durant 23 anys vam patir les agressions territorials dels governs dretans de Jordi Pujol, que aplicaven una política ambiental d'aparador i que es van abonar a fer destrosses a tort i a dret. Però avui tenim un escenari encara pitjor, amb un PSC que domina totes les institucions del Principat i que no té manies a l'hora de trinxar el territori.

Un partit polític que governa amb mà de ferro i que mitjançant projectes faraònics com la C-31, la MAT, l'AVE, Bracons, desdoblaments, variants... està destruint un patrimoni ambiental i cultural amb segles d'història. La llista de greuges a les comarques gironines és llarga i hi podem afegir la deficient comunicació ferroviària, les àrees urbanitzades i urbanitzables sobredimensionades i disperses, i una xarxa viària mal dissenyada en continu desdoblament, fruit d'un model de mobilitat basat en l'ús indiscriminat del vehicle privat. I tot això amanit amb una economia lligada a un model productiu caduc i depredador.

Tots aquests greuges no estan sent resolts pel partit que mana al Principat, ans el contrari. De la mà d'ecologistes de tota la vida com ara el conseller Nadal de PTOP, ens estan destruint un patrimoni ancestral, que als senyors del PSC i als escolanets que li riuen les gràcies senzillament se'ls en fot un rave. Avui és ja una qüestió d'emergència nacional que entre tots fotem fora del govern aquest partit de buròcrates (i preocupar-nos que no tornin els seus amics convergents), i fer-ho ràpid si no volem que acabin per desintegrar el patrimoni territorial que tant estimem.

(*)