Uns vots determinants

Catalunya encadena dos diumenges determinants. (L'adjectiu determinant intenta traure força a l'habitual històric, que s'ha fet col·loquial en un país
de convulsions permanents com el nostre. Qui no
és històric a Catalunya no és res). Avui les urnes –les urnes útils– ratifiquen dues coses. En primer lloc, si l'independentisme continua sent la força majoritària, fins i tot contra la tendència del vot dit dual, que s'ha mantingut obstinada en temps històrics (ara no hi
havia manera d'evitar-lo). Vint-i-quatre diputats de Convergència i Esquerra (o d'Esquerra i Convergència, en l'ordre que s'estimi més el pacient lector) equivaldran a la persistència en l'anhel de llibertat. Ratificaran cada 11 de Setembre. I si no hi arriben, lloats siguin els déus i ja n'aprendrem. Segonament, la votació d'avui pot marcar un grup parlamentari fort –format pels dos partits– que no només es faria sentir al Congrés dels Diputats, sinó que també podria desestabilitzar o estabilitzar la majoria parlamentària espanyola. No està malament. Quedar-se avui a casa és pura inconsciència. Les criatures que ho facin que recordin quant s'han equivocat les darreres vegades. Això és aquest diumenge. El que ve la magna assemblea de la CUP determinarà si fa cas d'Endavant o si amb taps, pinces
o desembussador al nas investeix Artur Mas. Després d'anys i anys de política municipal i quatre més al Parlament que van enlluernar mig país, d'ací exactament set dies la CUP es farà gran. Benvinguts a la vida!