Amics-amics

Hi ha una junta entusiasta i una base social nombrosa i fidel, però l'ànima de tot plegat (m'ho sembla a mi, ep!) és Antonio Herrera, factòtum visible del molt que es cou i es treballa a l'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran, de Figueres. El
castell, ho sap tothom, és una baluerna farcida d'història: ha tingut funcions de penal civil, ha sigut magatzem d'armes i obres d'art, habilitat després com a presó i com a caserna militar, s'hi van tancar objectors de consciència i testimonis de Jehovà. Presó també de pacifistes i antimilitaristes, mantingué unitats de l'exèrcit i hi foren empresonats els condemnats pel cop d'estat del 1981, fins que el 1997 s'obrí al públic amb servei de visites. És aquí quan comencen a “treballar-hi” els Amics del Castell, que aconsegueixen tenir una sala on reunir-s'hi i fer-hi quantitat d'activitats culturals, la seva fita des del moment que sorgí l'amical associació. He tingut el goig i el gust d'haver-hi estat vegades, fins i tot convidat a dir-hi alguna cosa, i sempre m'hi he trobat com a casa, tot i que no és pas que em consideri mínimament militarista o partidari dels castells per a la guerra. Ho torno a dir, sempre m'hi he trobat com a casa, envoltat d'amics del castell i amics meus, és a dir d'amics-amics.

El president Antonio Herrera, tot i la distància física, em manté contínuament informat i voldria destacar avui la feina de publicacions que s'hi ha començat a fer. El febrer de l'any passat van publicar L'art dorment, un excel·lent llibre de l'historiador figuerenc Alfons Martínez Puig, obra investigadora sobre el tresor artístic dipositat al castell durant els últims mesos de la guerra del 36, i ara fa poques setmanes ha sortit a la llum un segon volum dedicat a Joan Pau Clarós i Presas, un militar del Batalló Lleuger de Girona, que es distingí en la guerra Gran i en la guerra del Francès, que va tenir el comandament del Segon Terç de Miquelets creat a Figueres el maig de 1808, al capdavant del qual interceptava els combois de l'enemic que anaven o venien de França.

És un llibret deliciós, documentat de forma excepcional i escrit per un descendent del famós militar: Domingo Neuenschwander de Clarós, que viu a Suïssa i que en el mateix llibre confessa sentir-se feliç d'haver pogut publicar això a Figueres. I tot gràcies als Amics del Castell i al meu amic Antonio Herrera, a qui saludo des de la distància que no ens arriba pas a separar.