Fronteres extracomunitàries

Els estrictes controls fronterers que porta a terme el govern francès, a causa del drama del passat 13-N (la massacre gihadista del Bataclan i les terrasses del canal Saint-Martin de París), ja estan tenint unes negatives conseqüències, econòmiques i socials, a la zona transfronterera de l'Alt Empordà i, per extensió, a tot el territori de les comarques gironines. De fet, ja hi ha xifres que indiquen que la clientela a la zona d'oci i serveis de la Jonquera s'ha reduït un 30%, principalment durant els dies laborables. No hi ha dubte que aquests controls, en principi lògics, per lluitar contra la barbàrie terrorista estan fent mal a tot el territori de l'anomenat eurodistricte (les comarques gironines i la Catalunya del Nord). En aquest sentit, considero que la solució efectiva implica reforçar les autèntiques fronteres de la UE; és a dir, les fronteres extracomunitàries. Els controls entre la Jonquera i el Portús, Portbou i Cervera de la Marenda o entre Puigcerdà i la Guingueta d'Ix o la Tor de Querol s'haurien d'anar flexibilitzant i, alhora, caldria una forta voluntat política per començar a controlar, de debò, les autèntiques fronteres europees: les fronteres extracomunitàries.

Europa, els seus estats membres i tota la ciutadania en general han de començar a entendre que, per causes múltiples, no només pel terrorisme, hauria de disposar d'un cos d'elit, molt ben preparat (que els seus membres parlessin uns quants idiomes, entre ells l'anglès) i que es pogués desplegar ràpidament en cas de crisi greu en qualsevol de les seves fronteres extracomunitàries. Això és, malauradament, el que no ha succeït a Grècia i a Itàlia en l'anomenada crisi dels refugiats. Doncs bé, el que no pot ser, de cap de les maneres, és un retorn a una mentalitat antiga d'abans del tractat de Schengen. No pot ser que es reforcin uns controls, ineficients (que fan mal a l'economia de proximitat), en llocs en què, per motius polítics, ja fa més de dues dècades que han caigut les fronteres. Ara bé, el que cal, de totes passades, és un enfortiment, en aquest cas amb grans dosis de voluntat i cooperació política, dels controls de les veritables fronteres. L'Alt Empordà i, per extensió, tota la regió de Girona no han de ser la víctima econòmica i social (en un moment d'una crisi encara molt contundent en sectors bàsics de les nostres contrades) d'un sistema, caduc i malgirbat, de control del terrorisme, la immigració il·legal i les xarxes de delinqüència internacional. Cal posar en marxa, amb urgència i intel·ligència, un organisme europeu eficient i modern de control de les fronteres extracomunitàries: les úniques i veritables fronteres europees del segle XXI.